La història del noi de disset anys que va retratar els segrestos d’autobusos de Can Franquesa

REPORTATGES

ODEI A.-ETXEARTE

Quan va fer les primeres fotografies d’un segrest d’autobusos, Ángel Luis Abadia tenia disset anys. Era un veí dels “pisos de la muntanya”, el barri de Can Franquesa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Aquell estiu del 1976, la idea de tornar a segrestar un autobús corria de boca a orella. No era la primera vegada ni seria l’última. La lluita pel transport a Can Franquesa va ser llarga. També al barri veí de les Oliveres. No gaire lluny, a l’altra banda del Besòs, els de Torre Baró patien la mateixa injustícia. El film El 47, de Marcel Barrena, dignifica una història de lluita, la de Manolo Vital, que és també la de molts altres. Quan Vital va fer pujar el bus 47 fins a Torre Baró, uns altres veïns de ciutats i barris metropolitans ja havien segrestat molts altres autobusos, abans. Però, de la majoria, no en sabem el nom. Se n’han documentat pocs, la premsa de l’època no sempre explicava els segrests i, molt sovint, els records dels qui hi van ser, si encara viuen, es confonen amb els anys. Poc es pensava Abadia que les fotografies que faria aquell estiu serien les úniques que es conservarien dels segrests d’autobusos a Santa Coloma.

Aquest article ha estat publicat originàriament a VilaWeb i us convidem a continuar-lo llegint aquí.

Llegiu també
Així van ser els segrestos d’autobusos de Can Franquesa i les Oliveres