Incels
Projectes amb vida pròpia
JOAN TUDELA
La història de Josep Maria Corral i Belorado –de nom artístic Chema Corral– és una història capicua: historiador / polític / historiador. La seva segona vida com a historiador, que és el tema d’aquest article, és ben sòlida i ben fecunda. Però comencem pel començament.
El jove Chema Corral estudia i treballa i milita i escriu. Estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona: la llicenciatura en Història. Treballa al sector de la banca. Milita a la Joventut Comunista de Catalunya (organització juvenil del PSUC). Escriu, els anys 1977 i 1978, a la revista Grama com a historiador o, més ben dit, com a aprenent d’historiador.
Temes que historia ell com a gramaire, dits siguin per ordre d’aparició en escena: la lluita per l’ambulatori, la vida cultural durant els anys republicans, la cooperativa La Colmena, la lluita del boicot al 3, el militant comunista Alfons Guasch, l’alcalde Llorenç Serra.
Però arriba un moment en què Chema Corral deixa de banda la seva vocació de cronista de la història i opta per ser-ne protagonista: secretari polític del PSUC local, diputat al parlament, des del 1980 fins al 1984, regidor de l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, des del 1979 fins al 1982 i des del 1987 fins al 2003, i després assessor a diferents administracions públiques, fins a la seva jubilació laboral, moment en què recupera la seva vocació de joventut.
Una dada que cal subratllar és que el primer que fa Chema Corral quan, ja pensionista, decideix consagrar-se a la historiografia és completar la seva formació a la universitat. Aquesta dada, pròpia d’algú com ell, que té la virtut de la humilitat, explica el rigor de les seves recerques, la seva innovació historiogràfica i l’aval a la seva feina rebut per part d’historiadors de prestigi. Som davant d’un historiador local, sí, però d’un historiador de primer nivell (si algú creu que una cosa i l’altra són incompatibles, que s’ho faci mirar).
EL PARTIT DE L’ANTIFRANQUISME
La seva obra magna –fins ara– és El PSUC a Santa Coloma de Gramenet: 1936 – 1979, un treball editat per Carena.
El 1936 és l’any en què Franco s’alça en armes contra la República i, per tant, comença el franquisme, i el 1979 és l’any en què recuperem l’ajuntament democràtic i, per tant, acaba el franquisme. El 1936 és l’any de la fundació del PSUC i el 1979 és l’any en què el PSUC local guanya les primeres eleccions municipals després de la dictadura. Per tant, la història que ens explica Chema Corral és la del partit de l’antifranquisme (els dotze anys de l’alcaldia de Lluís Hernández són una altra història).
Com que la història del PSUC nacional i del PSUC local és indestriable de la història del nostre país i de la nostra ciutat, l’autor insereix la trajectòria del partit dins la història social. Ho fa de forma molt documentada i amb egocentrisme zero: malgrat que Chema Corral té un protagonisme destacat al PSUC de la segona meitat dels anys setanta, en aquest llibre fa cent per cent d’historiador i zero per cent de memorialista.
El llibre distingeix encertadament tres etapes en la història del PSUC de l’antifranquisme.
Primera etapa: la guerra, quan la nostra ciutat es diu Gramenet del Besòs. Aleshores la prioritat del PSUC és guanyar la guerra contra el feixisme, posició que comparteix amb la UGT i amb el sindicat agrari Unió de Rabassaires i amb Esquerra Republicana, en contra de la posició de la CNT-FAI i del POUM, que volen fer la revolució i la guerra alhora. A última hora, tal com diu l’autor, “la guerra es va perdre i la revolució no es va fer”. Però els violents enfrontaments dels fets de maig del 1937 entre els dos blocs no es traslladen a Santa Coloma, perquè els dirigents polítics i sindicals de la ciutat són prou assenyats com per “mantenir la unitat i la cordialitat antifeixista”, dit sigui en paraules d’ells mateixos.
Segona etapa: de 1939 a 1965, els anys més durs. L’autor tria bé les paraules que resumeixen la vida del partit durant l’època més fosca de la dictadura: repressió, desarticulació i reconstrucció.
Tercera etapa: 1965 – 1979. També l’encerta el llibre a l’hora de batejar la millor època del PSUC de l’antifranquisme: la plenitud. I sí: són els anys de plenitud del partit de l’antifranquisme, que impulsa alhora el moviment obrer a través de les comissions obreres, el moviment veïnal a través primer de les comissions de barri i després de les associacions de veïns i la lluita unitària contra la dictadura a través de l’Assemblea de Catalunya. Amb un discurs integrador en què propugna alhora el catalanisme popular i l’aliança de les forces del treball i la cultura.
A més, cal dir que el PSUC que conquereix l’alcaldia l’any 1979 té un bon programa local inspirat pel PSUC nacional, però sobretot pel Pla Popular coordinat per l’arquitecte Xavier Valls (estúpidament assassinat per ETA a l’atemptat d’Hipercor).
LA RIBA DRETA DEL BESÒS
La seva obra més recent, que acaba de sortir del forn, és Quan les Cases Barates eren a Santa Coloma de Gramenet, treball editat per Llop Roig.
El llibre explica de forma completa i documentada la història, entre el 1900 i el 1945, de la Santa Coloma situada a la riba dreta del Besòs, aigües avall. Un relat que inclou tot d’històries singulars.
N’hi ha de curioses; per exemple, la de l’estació de tren de Santa Coloma, a la línia ferroviària entre Barcelona i Granollers, activa des del 1854 i clausurada el 1959, després d’alguns anys en desús. N’hi ha de dramàtiques, com l’assassinat el 1936 del rector de la parròquia del Bon Pastor, Carles Ballart, per part de revolucionaris incontrolats. N’hi ha que més aviat fan gràcia, com els canvis de nom de les barriades de cases barates i dels grups escolars coincidint amb els canvis de règim polític. I n’hi ha una, d’història, que és biogràfica, la de mossèn Joan Cortinas, tot un personatge, fill del poble de Santa Coloma, que des que és nomenat l’any 1940 rector del Bon Pastor treballa de manera incansable a les Cases Barates amb la mà dreta i l’esquerra (amb la dreta implanta una religiositat estricta i amb l’esquerra aconsegueix tot de millores socials).
Però el fil conductor d’aquest llibre de Chema Corral és el llarg procés administratiu d’agregació a Barcelona, que comença el 1930, tot just un any després de l’ocupació de les primeres cases barates, i acaba el 1945, en què la riba dreta del Besòs s’incorpora a Barcelona.
Són dos ajuntaments colomencs de diferent signe polític els que diuen sí a l’agregació, l’ajuntament de Gramenet del Besòs de la República en guerra l’any 1937 i l’ajuntament feixista l’any 1941. I és perquè la gent de les Cases Barates, barraquistes expulsats de la ciutat de Barcelona, poc poden contribuir a les arques municipals i, en canvi, necessiten tot de serveis –sanitat, assistència social, vigilància– que l’ajuntament colomenc és incapaç de prestar (i encara gràcies que Barcelona es fa càrrec dels grups escolars). L’agregació, doncs, la vol tothom, i a qui més beneficia és a la gent de les Cases Barates, que veu atenuada la seva desatenció; per exemple, l’agregació fa que puguin gaudir del servei d’ambulància i de l’Hospital de Sant Pau, dels quals estaven exclosos pel fet de situar-se fora del terme municipal de Barcelona.
Què hauria passat si Santa Coloma hagués conservat la riba dreta? No podem saber-ho, però sí que podem mirar a Sant Adrià de Besòs, que l’ha conservada… per encabir dins del terme adrianenc el barri de la Mina, per cert ideat inicialment, exactament igual que les Cases Barates anys abans, perquè hi anessin a viure els barraquistes expulsats de la ciutat de Barcelona.
El que sens dubte és una bona idea és incloure la riba dreta del Besòs dins la història local de Santa Coloma de Gramenet. I, també, fomentar l’agermanament entre les dues ribes del riu que fins al 1945 compartíem el mateix terme municipal. Això sí.
ALTRES OBRES DE CHEMA CORRAL
L’altre llibre de l’historiador Chema Corral és Lluites veïnals que han fet història: Santa Coloma de Gramenet 1965 – 1979, treball editat per l’ajuntament i que fa un resum complet de les lluites urbanes per millorar la nostra ciutat. Evidentment, el fet que coincideixin els anys de plenitud del PSUC de l’antifranquisme i els anys de plenitud del moviment veïnal (1965 – 1979) no és cap casualitat.
Finalment, cal sumar-hi tots els articles com a historiador, publicats a la premsa local, i que podem trobar, ben endreçats, al web L’Arxiu de Chema Corral. Un home que es troba en plena forma com a historiador, gràcies a sant Marx o a santa Coloma o a qui sigui.
Llegiu també:
“El boicot al bus 3, colomencs torturats“, un reportatge de Chema Corral
“Quan les cases barates eren a Santa Coloma“, de Pau Vinyes (pròleg al llibre de Chema Corral)
7 Comments
Un article que Chema es mereix, sens cap mena de dubtes…
Molt bon article. Estic d’acord amb l’Albert Fabà: Chema se’l mereix
Chema, gran treballador i company generós. Salut per continuar!
Chema, un tros d’història per recordar. Gran persona i gran amic
Chema, una sort disposar de l’estudi d’alguns aspectes històrics de la nostra ciutat.
Tu també ets història local!
Gràcies!
Conozco a los dos, al historiador Chema Corral y al autor de este artículo, Joan Tudela. Me parece un artículo sincero y bien elaborado. Yo también he leído otros trabajos de Chema y quiero expresar mi entera simpatía al merecido reconocimiento que le hace el sapiente Joan Tudela.
Larga vida y un fuerte abrazo a los dos.
Chema es un treballador de les lletres. Les estima i elles l’estimen a ell. I sobre tot un enamorat de Santa Coloma. Les seves tasques d’investigació forman par de la Historia i les futures generacions no mancaran d’aquests coneixements. Molt bon Historiador, gran persona i millor amic.