La Casa dels Nins i la font d’en Manelic, dos emblemes colomencs

ALBERT NOGUERA
Situada al centre de Santa Coloma de Gramenet, la singularitat de la Casa dels Nins rau en la profusió d’escultures de les façanes, i també per la simbiosi en el paisatge urbà amb la popular font d’en Manelic. Popularment se l’ha anomenat la Casa dels Nins, però també hi ha qui l’anomenava la Casa de les Figures, les Cares o dels Angelets. Es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos que es va construir entre 1922 i 1926. El projecte de l’edificació el va signar qui va ser arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé, i en la segona etapa constructiva hi consta com a arquitecte Lluís Gonzaga Colomer i Ballot. Però va ser projectada i construïda per Josep Galobardes Bartrina, que era mestre d’obres i no podia signar els projectes en no tenir el títol habilitant. 

L’edificació va ser promoguda per la família Galobardes Bartrina. Els seus membres van fer de peons de la construcció i de les arts aplicades, com l’escultura. És un edifici protegit i catalogat com a bé cultural d’interès local, sobretot per la singularitat de l’ornamentació de relleus en la façana, els frontons, els frisos, els ampits i les llindes de les finestres i portes i, sobretot, el llarg relleu de la cornisa superior abarrocada, que transcorre per les tres façanes. La temàtica que representen les escultures són diverses: temes al·legòrics a la natura, infants, personatges mitològics, motius florals, etc.

L’ESCULTURA I LA FONT DEL MANELIC
L’ampli repertori escultòric va anar a càrrec d’un dels germans Galobardes, Joan Galobardes, que era escultor i que també va projectar el monument a Manelic situat al davant de la casa, en uns terrenys que la família va cedir al poble amb la condició de poder aixecar el monument amb una font. Es va col·locar una font fent peanya i, a dalt, l’escultura d’un pastor i un gos donant llet amb una carbasseta a un xai. Per la popularitat que va tenir en la seva època l’obra d’Àngel Guimerà Terra Baixa, el poble aviat la va anomenar font d’en Manelic i, de retruc, plaça Manelic, tot i que molta gent l’anomena plaça del “Borreguito” pel xaiet del conjunt escultòric. En la factura del conjunt escultòric, realitzat per Joan Galobardes, va fer servir de model els seus germans: la cara de Lluís, les mans de Josep i el llop era el Rin, el gos pastor alemany de la família i que apareix a moltes de les fotografies. 

El pas dels anys va anar deteriorant tant la base com l’escultura, i l’any 1984 el Col·lectiu Ciutadà del CEP i l’Associació de Veïns de Can Mariner, amb suport de l’ajuntament, van buscar fons per a restaurar-la. L’escultor colomenc Josep Bretó va refer les parts deteriorades, i l’Escola de Ceràmica va fer una majòlica on explicava que Manelic era el personatge principal de Terra Baixa de Guimerà, i la data de la restauració i l’escut del CEP. L’any 2018, amb la remodelació de la plaça d’en Manelic, la font ha canviat molt la seva ubicació i fesomia. S’ha reproduït en bronze una nova escultura, però la base que la suportava i la font han desaparegut, tot i que se n’ha posat una altra a poca distància.

ELS GALOBARDES BARTRINA, UNA FAMÍLIA AVANÇADA AL SEU TEMPS
La família Galobardes Bartrina es va instal·lar a Santa Coloma a principis de 1920. Procedien de la Garrotxa, i van venir a Santa Coloma perquè hi vivien uns familiars: els Galobardes de la nissaga del cronista pagès del segle XVIII.

En un primer moment van muntar una fabriqueta de soles de cuir blanc, ja que durant els anys 20 estaven de moda les sabates amb sola blanca. Però va passar de moda, i van haver de dedicar-se a un altre negoci. Com que el germà gran Josep era un expert constructor, es va dedicar a fer cases. Primer en va fer a Santa Coloma, i més endavant a Barcelona, sobretot al Poblenou. En la tasca de construcció, hi participava tota la família, sobretot els quatre germans homes. A la família se la coneixia com “els negres” de tan torrada que tenien la pell de treballar de sol a sol posant maons. D’entre les cases, la més representativa és la Casa dels Nins, acompanyada de la font i l’escultura del Manelic.

Al padró de 1924 ja apareixen domiciliats al carrer Sagarra 9, prop de la Casa dels Nins. De fet, aquesta casa mai la van habitar, ja que la van construir per vendre-la. La família la formaven la mare Teresa Bartrina Pinadella (1865) i els seus cinc fills: Josep Galobardes Bartrina (Olot, 1892), d’ofici paleta; Enric Galobardes Bartrina (Olot, 1895), curtidor; Joan Galobardes Bartrina (Sant Esteve d’en Bas, 1905), escultor; Lluís Galobardes Bartrina (Olot, 1908), escultor; Montserrat Galobardes Bartrina (Les Preses, 1913).

Era una família avançada al seu temps. Formaven una pinya, i eren amants de la natura i els animals. En moltes fotografies familiars, hi apareixen amb gossos i en excursions al camp o al mar. Van seguir la medicina naturista i alguns d’ells eren vegetarians.

Practicaven l’esport durant tot l’any, la natació al mar, i també els agradava la rauxa i participaven en festes, com el carnestoltes. Precisament en el concurs de carrosses de Barcelona del carnestoltes de 1933 van guanyar el primer premi i la foto va aparèixer a la portada de La Vanguardia.

La família Galobardes, a més de construir cases, va voler dotar-les d’un segell especial amb la decoració d’escultures com les de la colomenca Casa dels Nins, que ha esdevingut un indret emblemàtic de la ciutat.

L’ESCULTOR JOAN GALOBARDES BARTRINA
És l’autor de l’escultura del Manelic. Va néixer a Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa) el 18 d’octubre del 1905. La seva família es traslladà a Santa Coloma de Gramenet per treballar, gràcies a les recomanacions d’uns parents colomencs. Els dos germans grans Josep i Enric proveïen amb el seu treball de constructors tot el que fes falta a la família, a fi que els tres germans petits poguessin estudiar.

En Joan era el tercer dels germans, i va estudiar art als Salesians, en l’especialitat d’escultura. Quan els Galobardes van bastir l’edifici conegut com la Casa dels Nins, en Joan va demanar de poder-lo decorar amb escultures. En aquesta tasca el van ajudar tots els germans, inclòs el seu germà Lluís, que també havia estudiat escultura als Salesians. En acabar l’obra de l’edifici, en els terrenys romanents de la propietat van fer-hi una font coronada per l’escultura del Manelic que va realitzar el mateix Joan l’any 1926. Feia escultures molt realistes, sobretot les que representen persones, tot i que es conserven poques obres seves, tan sols alguns bustos conservats per la família. Han perdurat, però, les decoracions escultòriques en les façanes d’edificis com les de la Casa dels Nins a Santa Coloma o edificis del Poblenou a Barcelona.

De jove va viatjar a Cuba i als Estats Units, on va anar sense permís. Quan el van descobrir es va guanyar les deferències del capità del vaixell perquè li va esculpir una figura feta amb sorra i corall adherida a l’àncora. Allà hi té alguna obra. Joan Galobardes va tenir un caràcter extravertit, amant dels animals i de la natura, a més de ser un gran practicant de l’esport a l’aire lliure.

Es va significar ideològicament com un compromès anarquista, tal com ens confirma la seva filla Helene Galobardes. Amb el seu germà Lluís va participar com a soldat a la Guerra Civil. L’any 1939 es va exiliar a França, on va romandre un temps en un camp de concentració a França. En va sortir amb una salut molt debilitada. Va morir als 42 anys. Era l’any 1947 en un poble francès de la Provença anomenat Miramas.

Més reportatges d’Albert Noguera
sobre la història de Santa Coloma de Gramenet

Can Pascali, una gran masia desapareguda

Les ermites del nostre paisatge: sant Climent i sant Onofre

La Masia de can Mariner dona nom al barri

La romanització del nostre terme

Josep Alemany, l’arquitecte que va intentar una altra Santa Coloma