Josep Sol i el pintor Francesc Serra

REPORTATGES

JACINT TORRENTS

Els articles de Josep Sol a la prestigiosa revista Mirador (1929-1937) han estat estudiats pel badaloní Marçal Subiràs i Pugibet. El seu excel·lent treball “Josep Sol, entre la revolució i els clàssics: Les col·laboracions a Mirador” va ser publicat el 2005, al núm. 205 de la Revista de Catalunya. 

Entre aquests articles voldria destacar el que va dedicar a Francesc Serra Castellet (Barcelona, 1909¹ – Tossa de Mar, 1976), un artista amb qui va mantenir una interessant amistat epistolar entre 1936 i 1944.

El novembre de 1936, Francesc Serra, que és al front d’Aragó, ha llegit Una adolescència, el segon llibre de Josep Sol. I li escriu una carta plena d’admiració, perquè hi ha vist reflectida la seva pròpia joventut, viscuda a Granollers. Són de la mateixa edat i comparteixen ideals literaris i humanístics. 

Francesc Serra és un gran lector i a Granollers ha estat un activista cultural notable. Amb poc més de vint anys ja ha estat becat amb una estada a París i ha fet exposicions a la sala Parés. Pels seus retrats de la figura femenina la crítica li reconeix les influències de Degas i Vermeer. És a dir, calidesa i profunditat. Exercint el seu art a Barcelona i a Granollers, i més endavant a Tossa de Mar, esdevindrà un pintor de renom, amb obres en diferents museus i en col·leccions publiques i privades de Barcelona, Madrid, Londres, Milà, Roma, París, Mònaco, Zuric, Frankfurt, Estocolm, Nova York, San Francisco, Chicago, Boston…

Tant el 1936 com el 1937 va ser seleccionat per a l’Exposició Internacional de Pintura de Pittsburgh (Pennsilvània), que organitzava el Carnegie Institute. Josep Sol comentà l’esdeveniment a Mirador el 25 de març de 1937 en l’article “L’Art català als Estats Units. El pintor Francesc Serra”. Entre els pintors seleccionats en aquestes convocatòries figuraven Bonnard, Braque, Chagall, Matisse, Morandi, Hopper, Munch… a més de Picasso i Dalí… i de Francesc Serra, fet que Josep Sol considera excepcional. 

El 1936 li van exposar a Pittsburgh el quadre Catalonian Bathers (Banyistes catalanes), que va obtenir un bon èxit de la crítica. I el 1937 Massacre, una tela de grans dimensions, que té com a tema el drama de la guerra civil, un tema allunyat dels delicats assumptes que solia pintar. Josep Sol la podrà veure a la sala Busquets de Barcelona, on serà exposada uns pocs dies, abans de ser embarcada cap a Amèrica.

L’encàrrec a Francesc Serra li va arribar a Montsó, on estava destinat en una columna de fortificacions, com a delineant. Gràcies al Comissariat de Propaganda que dirigia Jaume Miravitlles, li van concedir un permís de dos mesos perquè pogués fer la seva obra a la rereguarda. I, sens dubte, el que ha vist de la guerra i el que ha viscut al front d’Aragó l’han colpit. Tant com van impressionar a Picasso les notícies del bombardeig de Gernika. Perquè Massacre coincideix amb el Guernica de Picasso en el tema, els desastres de la guerra. I totes dues estan fetes el juny de 1937. Dues obres paral·leles, doncs. Massacre s’exposarà a l’Exposició Internacional de Pittsburgh i Guernica a la Internacional de París. El Guernica esdevindrà famós ben aviat, emblemàtic, simbòlic. La pintura de Serra encara no ha estat mostrada al públic europeu. 

L’11 de maig de 1937, Francesc Serra escriu a Josep Sol: “Dintre pocs dies tindré llesta la pintura que titularé Massacre. Probablement per allà dilluns o dimarts l’enviaré a Barcelona. […] No amago una certa temença sobre el resultat final. L’única cosa que hi ha és que és ambiciosa i honrada i que avui els pintors catalans no s’hi haurien atrevit.”

Sí, s’havia de ser valent per fer una pintura que reflectia el dolor i la mort que causa la guerra. Perquè podia ser considerada una denúncia, una crítica destructiva, que incitava a la deserció i a la por. 

El 6 de juliol de 1937, encara, escriu a Josep Sol: “Per les poques referències que en tinc —segons em digué en Miravitlles— s’ha trobat a mancar ‘tragèdia’. En Miravitlles ho justifica, si no m’enreda amb una pietosa mentida, en el fet que el caràcter català no és tràgic, que la tragèdia està bé en un pintor espanyol i que nosaltres morim amb el ‘somriure als llavis’, etc. I segons em notificà ell mateix, a Miss Palmer —delegada de l’Institut Carnegie— li plagué molt ‘pictòricament’ i se l’endugué a despit del ‘tema'”.

Margaret Palmer, delegada del Carnegie, coneixia les galeries d’art hispàniques, els col·leccionistes, i en les seves visites hi detectava nous valors que sovint s’acabaven seleccionant. A més d’actuar en diverses accions humanitàries, va córrer alguns riscos pel fet d’arrenglerar-se amb la legalitat republicana.

A Massacre, sota una llum de tarda decadent, una dona mal asseguda a terra, amb un pit descobert (que suggereix la República) i amb un fusell en mà, abaixa el cap davant el cadàver d’una altra dona (la model era l’esposa del pintor), amb un fil de sang al coll. I a tocar, s’hi veu també el cos d’un jove amb una mica de sang al cap i descalç. El barret de palla ens diu que és un pagès. La camisa estripada és blanca com la de dramàtica figura central de Los fusilamientos de Goya. Als seus peus, el drap blanc damunt la roca potser vol significar la bandera de la pau. I, al marge esquerre, uns peus calçats amb unes espardenyes blanques insinuen l’espectador (el pintor) que es mira la subtil i continguda escena. El 14 de octubre de 1937 la Pittsburgh Post-Gazette deia que, mentre uns artistes espanyols amagaven en el més profund del subconscient la guerra, Serra oferia una “representació directa dels primers caiguts”. 

NOTA

1. L’any de naixement de F. Serra és 1909 i no 1912 (com consta a totes les informacions que es poden trobar per internet, inclosa l’Enciclopèdia).  ↩︎

Es dona el cas que durant la tardor del 2024, en la recerca de documents de Josep Sol,  hem pogut conèixer i establir contacte amb Teresa Serra, la filla del pintor. I hem fet un intercanvi de les còpies de les més de trenta cartes que es van escriure, amb la intenció de fer-ne un estudi complet. És una correspondència que té un gran interès. Hem sabut, aleshores, que durant el 2023 el Carnegie Institute va tornar finalment Massacre a la família. Vuitanta-sis anys després! L’obra ha quedat dipositada al Museu de Granollers, en espera de ser degudament exposada. 

Josep Sol va ser una de les poques persones que van poder veure el quadre, però no en va escriure res: Mirador es va deixar de publicar aquell juny de 1937. Amant com va ser sempre de l’art, Josep Sol en el seu article destacava que “la pintura de Serra, com la d’altres notabilíssims pintors catalans, demostra com al nostre país no s’ha perdut mai el sentit realista de la bellesa.”

Més articles de Jacint Torrents
sobre Josep Sol:
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol