Josep Sol, “company de viatge”? 

REPORTATGES
JOSEP SOL, D’UN TEMPS I D’UN PAÍS (I)

JACINT TORRENTS

La vida de periodista de Josep Sol devia ser força estimulant. Els matins anava al quiosc de la plaça de la Vila a comprar o fullejar alguns diaris. De vegades feia un cafè i fumava una mica a Can Xaconet, fent-la petar amb els primers parroquians. Després feia cap a Barcelona amb la línia SC de l’autobús que arribava fins a la plaça Universitat. 

Les tertúlies a la redacció dels diaris i als cafès de Barcelona, les entrevistes que havia de fer, l’assistència a conferències i espectacles i les converses amb altres escriptors es combinaven amb les seves visites a biblioteques, amb la lectura de les revistes angleses i franceses que arribaven a les redaccions dels diaris, amb l’adquisició de llibres a l’estranger i amb el treball —llegir i escriure— en la solitud de la seva cambra al carrer Vista Alegre on vivia amb els pares i germanes. També assistia a alguns cenacles d’intel·lectuals al voltant d’una tassa de cafè. O als encontres en restaurants, com en el sopar que una bona colla d’escriptors celebrà l’11 de gener de 1936 al restaurant Catalunya en la constitució del Club dels Novel·listes. Perquè començava a ser tingut en compte.

El filòleg i escriptor Jacint Torrents publica a Fòrum-Grama una sèrie de sis reportatges sobre l’escriptor colomenc Josep Sol i la política dels anys 30. Aquest n’és el primer capítol.

Podríem ben dir que va ser un intel·lectual, segons aquella concepció que diu que un intel·lectual és aquell que, tot i ser solitari —no lligat a cap institució—, és  solidari amb l’home, és a dir, se sent germà i amic de la condició humana. Perquè Josep Sol, des de la seva primera joventut va intentar comprendre el món, la societat, mitjançant l’estudi i la reflexió. I, com a bon periodista, va ser testimoni d’una revolució i d’una guerra, d’un temps i d’un país.

No ens ha de sorprendre, però, que persones afectes a determinades ideologies, el titllessin de “roig”, per considerar que, segons elles, havia estat massa proper a la gent d’esquerres durant els anys de la Segona República.

***

“Ni que decir que tuvieron los rojos un grupo de incondicionales —presididos por Pous y Pagés—, como Prudencio Bertrana y su hija Aurora, Juan Oliver (Pere IV), el novelista Sol, María Teresa Vernet (con todas sus algas), Francisco Trabal (autor de Vals), Xuriguera, Javier Benguerel, Palazón, Mercedes Rodoreda…“

En aquest paràgraf del llibre Los catalanes en la guerra de España, el prohom falangista reusenc José María Fontana Tarrats (1911-1984), va penjar a Josep Sol i a d’altres l’etiqueta d’incondicional, és a dir, de “company de viatge”, atribut que es donava a aquells escriptors o intel·lectuals, que sense ser del partit comunista, hi simpatitzaven. 

He volgut comprovar aquesta atribució de partidari del comunisme, repassant tots els escrits de Josep Sol als diaris i revistes on va col·laborar com a periodista des del 1934 al 1938. I alhora he intentat aclarir i contextualitzar la relació que va tenir amb alguns destacats comunistes o simpatitzants de les idees marxistes.

En primer lloc, constato que és cert que, dels dos-cents seixanta articles publicats, una trentena són dedicats a comentaris sobre les grans novel·les clàssiques de la literatura russa. Als anys 30 les editorials catalanes les començaven a oferir al públic. Però admirar una literatura escrita molt abans de la Revolució Soviètica no vol dir res sobre la ideologia política del crític literari. Josep Sol opinava que “els russos amb la seva novel·lística oferiren al món accents inconeguts d’humanitat”.¹ També és cert que una dotzena d’aquestes obres literàries van ser traduïdes al català per Andreu Nin —l’intel·lectual i polític comunista— amb una llengua i un estil que han estat catalogats d’excepcionals.² I ens consta, perquè ho va escriure, que Josep Sol es considerava amic del polític i traductor.

I també he comprovat que aquells articles de Josep Sol més susceptibles de tenir una intencionalitat política no passen de la dotzena. La majoria dels quals són ressenyes de llibres sobre les idees de Hegel, Marx, Engels, Lenin i Trotsky. De fet no manifesten cap idea pròpia, cap adhesió personal a la causa de cap partit polític, ni cap posicionament ideològic. Tan sols hi veiem l’intent d’explicar als lectors la ideologia que, des del 1917 i des de la Unió Soviètica,  s’escampava per tot Europa. La utopia de la construcció d’una nova societat.

Però no és sols sobre el materialisme dialèctic que parla en aquests articles. El 1935 va resumir i traduir per a La Humanitat un assaig de Humphrey Trevelyan publicat a The Yale Review.³ L’article contraposava al comunisme les idees platòniques i cristianes. L’assagista deia que  “la nostra inspiració han de ser aquells valors que Plató veié, que Plotí ensenyà i que Crist visqué; i que estan eternament presents més enllà del món que coneixem”. “Això és el que, en essència, pensa Humphrey Trevelyan”, afegeix al final Josep Sol. Perquè el seu propòsit és oferir al lector elements de reflexió sobre les idees que sotraguejaven Europa de llevant a ponent. El món de les idees era el seu món. I el falangista Fontana no l’havia llegit bé.

Amb tot, com que, encetades la revolució i la guerra, va ser convenient afiliar-se a un sindicat,  ho va fer a l’Agrupació d’Escriptors Catalans, adherida a la UGT (Unió General de Treballadors). L’altre sindicat era la CNT (Confederació Nacional del Treball), de caràcter anarquista. A l’Agrupació trobem Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Josep Palau i Fabre, Lluís Montanyà, M. Teresa Vernet, C. A. Jordana, Xavier Benguerel… I Josep Sol hi va dedicar un article a La Humanitat.⁴ Aquesta és l’única afiliació que li coneixem. 

1. “El realisme en l’escultura soviètica”, La Humanitat, 6-II-1936. ↩︎
2. Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, Diccionari de la traducció catalana, Vic, Eumo Editorial, 2011. ↩︎
3. “Un interessant assaig filosòfic de Humpey Trevelyan. La posició comunista davant l’idealisme modern”, La Humanitat, 30-IV-1935, signat S. ↩︎
4. “L’Agrupació d’escriptors catalans”, La Humanitat, 9-VIII-1936. ↩︎

Més articles de Jacint Torrents 
sobre Josep Sol:

· Josep Sol i el pintor Francesc Serra
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol