Joc de contes: sang i fetge

Relat literari de JOAN TUDELA

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, es menjaria el fetge dels setze jutges que l’han penjat.

—Una altra vegada! —va exclamar, enfurismat, el pare de la Pàtria.

—No podem més! No veu que traiem el fetge per la boca? —va respondre el més entenimentat d’entre els setze.

—Doncs tu! —va bramar, ja fora de si, el pare de la Pàtria, assenyalant el penjat.

—Faci-se’n càrrec: si ells, que són setze a menjar un sol fetge, ja n’estan tips, afiguri’s jo, que seria tot sol per donar compte de setze fetges —va contestar amb molt bon criteri el penjat.    

El pare de la Pàtria va començar a dir renecs, a insultar-los. Els va amenaçar. Ell mateix estava cavant la seva pròpia tomba, el molt brètol. Tots el van mirar amb aquella mirada groga pròpia dels qui tenen problemes amb el seu fetge, i ja no diguem dels qui en tenen amb el fetge dels altres. Els ulls de tots, trenta-quatre ulls, compartien una complicitat caníbal. Tot d’un plegat, van llançar-se contra el pare de la Pàtria i se’l van cruspir tot sencer, els ossos i tot. Només van deixar el fetge, que ni el van tastar. 

Un cop eliminat el pare de la Pàtria, ja res no impedia a la noia de complir el somni de la seva vida. Per fi podria casar-se amb el seu enamorat. Així és que la Pàtria va maridar-se amb el penjat. Van decidir que es casarien pel civil. Tanmateix, va ser un casori fastuós. El van concelebrar setze jutges. 

_____________________________________

Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela