Jaume Galobardes, el cronista de la Santa Coloma del segle XIX
‘Conclave’, un magnífic thriller entre les ombres del Vaticà
OPINIÓ
NÚRIA VALLS MOLINS
Concepció Badia i Millàs, coneguda per Conxita Badia, fou professora de cant de Montserrat Caballé i alumna d’Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla.
Soprano catalana, interpretà lied, cançó catalana, espanyola i sud-americana. Interpretà autors clàssics i romàntics, oratoris i música antiga. Amb Pau Casals al violoncel, interpretà el Cant dels ocells, nadala popular recuperada per aquests músics, que ha esdevingut un dels símbols més estimats de Catalunya, coneguda i popular arreu del món.
Les aportacions de Conxita Badia a la lírica i, en concret a la música catalana, van ser molt importants. Amb una sensibilitat melòdica excepcional, com a soprano dotava les seves interpretacions d’una notable delicadesa. Com a pianista i compositora recollí les lliçons dels seus mestres i les transmeté a les futures generacions com a pedagoga. Mestra de mestres de cant, comptà amb l’admiració dels compositors del seu temps, que li dedicaren i demanaren que estrenés les seves obres.
Nascuda a finals del segle XIX, concretament el 14 de novembre de 1897, va viure al segle vint fins al 2 de maig de 1975. Ara, doncs, se celebra el cinquantè aniversari de la seva mort, amb diferents actes commemoratius.
Tant en la interpretació de lieds, com en la música clàssica i, especialment, en la recuperació de la cançó popular catalana, mostrava una perfecta dicció i transmetia delicades emocions al públic que l’escoltava.
L’admiració que despertava en Schönberg, Strauss, Weber entre altres grans músics de l’època, van fer que se l’anomenés “la vienesa de Barcelona”.
Entre els compositors catalans que li dedicaren obres i/o estrenà melodies hi hagué Enric Granados, Pau Casals, Amadeu Vives, Felip Pedrell, Enric Morera, Eduard Toldrà, Joaquín Rodrigo, Lluís Millet, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge.
Va viure a l’exili, a Sud-Amèrica, i allà treballà amb Heitor Villa-Lobos, entre altres músics sud-americans, difonent així la música clàssica i romàntica al nou continent, fent de pont musical entre la música de Sud-Amèrica i Catalunya. Col·laborà també amb Alícia de Larrocha, pianista catalana que ens va deixar el 25 de setembre de 2009.
Segurament, amb aquesta commemoració de l’Any Conxita Badia, es contribuirà a donar a conèixer una dona que visqué en una societat masculinitzada i que, encara és una desconeguda per al gran públic.
Més informació a conxitabadia.cat
3 Comments
Molt agraïda per les vostres noticíes
La meva esposa M. Teresa Garrigosa va participar el dijous dia 15 de maig en un dels actes recents d’aquest any Conxita Badia. Us ho enllaço:
https://americat.barcelona/es/conxita-badia–voz-y-puente-cultural-entre-catalunya-y-sudamerica
Núria, gràcies per portar a Fòrum Grama el record d’aquesta gran cantant, una de tants artistes i intel·lectuals exiliats. I gràcies també, Jordi, per l’enllaç, que ens permet descobrir la soprano Teresa Garrigosa -la teva esposa- i el seu excel·lent treball sobre el lied català als qui sense ser-ne entesos estimem aquest art.