Crema de bolets i avellanes
Maribel
BIOGRAFIA DE JAUME PATRIÇ SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS
CAPÍTOL 2
“Gestos d’agraïment. Moments de celebració en la festa i d’acompanyament en el dol. Episodis del nostre caminar. Res més, ni tampoc, res menys.”
Jaume P. Sayrach Llum al corraló Fragments del dietari 2010 (2014)
AGUSTINA RICO
Com totes les famílies, els Sayrach han viscut etapes d’unió i de distanciament, acords i desacords, felicitat pels naixements i dolor per les malalties i les morts. “El que destacaria d’ell és que sempre hi ha sigut, en les èpoques bones i en les dolentes”, continua Montse Sayrach. Va ser un gran suport per a la meva mare a la mort del meu pare (Miquel Àngel, el germà gran), encara jove, i les morts seguides de la seva mare i de la seva filla (Goretti, amb 33 anys). En la malaltia i la mort de la Goretti va ser un puntal, i abans, en les seves etapes rebels i difícils. “A Santa Coloma tu vas cuidar-me, et vas sacrificar amb amor per mi”, diu la pròpia Goretti en un dels seus escrits aplegats sota el títol Haig de seguir caminant . Hi apareix la figura de l’Abelard, capellà en barri obrer, de postulats força radicals que escandalitzaren el sector eclesiàstic més tradicional en morir (als 45 anys) voluntàriament sense sagraments. “L’ Abelard era molt idealista i més radical, ell era més metòdic, més pragmàtic”, conclou la Montse. Les morts dels seus germans i de la seva neboda, en Jaume les va sentir amb un gran dolor però a la seva manera introvertida i sense parar l’agenda. Seguint la malaltia de l’Abelard entre les reunions de Grama i la de la Goretti entre les de Fòrum-Grama.
“Va inspirar i donar suport a molta gent, família i amics. Sempre púdic, sempre elegant”. “Admiro la seva força de voluntat, el seu sentit del deure, la seva constància. Portava el seu horari rígid i la seva agenda fins al final”. I al costat del Jaume ferri, la seva neboda recorda també l’home que sabia gaudir dels petits plaers de la vida: el bon menjar senzill, el vi, la copa de cava quan s’esqueia i els sobretaules amb conversa i, millor encara, amb debat. “Era feliç en els dinars familiars. Una de les darreres trobades que vam tenir amb ell va ser la dels nebots sols, sense pares i sense fills, el va fer molt feliç.”
Com diu la Montse, va inspirar moltes persones però en ell la influència de les dones i dels fills els seus germans també va anar obrint la seva manera d’ enfocar alguns temes. “Va anar canviant, es va anar fent més obert a moltes idees i maneres de fer noves”. I explica l’anècdota de si fer o no topless en què li van demanar opinió. I no ho veia… “ Entenc que hi hagi qui diu que era masclista o que en tenia un punt, encara que sempre ha promocionat molt les noies en tot el que ha fet, i seguia els estudis de les nebodes… Aquella manera de pensar era molt de l’època i ell tampoc no se n’escapava”.
Remarca la connexió especial amb els joves, una constant al llarg de la vida d’en Jaume: “Com a oncle de nebots i renebots sempre s’ha interessat pel que fèiem, pel vessant de cadascú. Amb alguns tenia més connexió pels temes de conversa, amb uns altres pels seus projectes, pels viatges…” Explica com s’interessava pels seus estudis o pels seus dubtes. A d’altres els entrava pel cantó filosòfic o espiritual, per la creativitat o pel gust per la natura. “Els més joves admiraven com podia passar d’un tema a un altre, com li interessava tot. També les estades familiars a Pallejà -torre familiar-, un dels llocs on havia estat feliç, i els viatges o caps de setmana amb alguns de nosaltres”.
CARTES AL JAUME
En la celebració dels aniversaris rodons i contundents, com són els 80 i els 90 anys, i en el dol per la seva mort, els seus nebots i les seves nebodes i els fills i filles d’aquests han escrit sobre el que en Jaume ha significat en les seves vides. Alguns ho ha fet de manera més personal i d’altres en representació de tots. Sovint, els ha sortit el format de la carta, la forma més directa per parlar de tu a tu -encara que el destinatari ja no hi sigui- , per mostrar el reconeixement i l’amor com només en moments solemnes es troba l’ocasió i la forma d’expressar-los.
“Estimat Jaume Patriç,
Fa uns anys, vaig tenir la sort de conèixer una noia fantàstica, enamorar-nos i construir un projecte de vida. Entre molts altres, té com valor afegit haver pogut entrar en una família on les inquietuds social i cultural, artística, política i l´amor per la nostra terra, llengua i cultura han estat fonamentals. He pogut gaudir de llargues sobretaules amb tots els germans, primer escoltant i aprenent i poc a poc participant-hi. Tu sempre has representat el diàleg i la innovació. Ens has donat punts de vista diferents i sempre has estat tolerant, encara que no hi estiguessis d’acord.
Ets, com el teu nom indica, Patrici: una persona Noble, a la vegada culta, sàvia, emprenedora, apassionada, Colomenca, Catalana i Lliure. Noblesa, que no et ve donada per la Diagonal, sinó per la teva tenacitat i esforç.
Voldria explicar que el dia desprès de la teva intervenció quirúrgica, La Carme i jo vàrem anar a veure’t . Al sortir, el metge ens va demanar:” sisplau, que no vinguí mes gent”, que en venia massa. Em vaig adonar que contràriament al que tu dius, que has sortit igual de pobre de l´ajuntament, no és així, n’has sortit milionari. Milionari en gent que estimes i que t’estima, Milionari en amics.
Ara un petit conte : un pare i un fill anaven en carro de Barcelona a Santa Coloma i van veure una dona que anava llençant llavors per tot el camí, unes queien a la carretera, altres a les vores i altres se les menjaven els ocells. El pare comenta al fill: “pobre, no s´adona que no serveix de res.” Al cap d’ uns anys, el fill va tornar a fer aquell camí i va veure les vores plenes de flors, i es recordà d’aquella dona. En el llibre dels teus 80 anys deies que s’havia aconseguit poc, que moltes coses estaven igual. Jaume, estigues segur que molts dels teus projectes han donat fruit.
Has tingut sempre vocació de servei, primer vas pensar en atendre el cos dels altres, iniciant els estudis de medicina, després vas voler anar més amunt i vas voler guarir l’ànima, estudiant per capellà, i després vas voler guarir la societat fent política. Has aconseguit l’autoritat Moral, per formar una comunitat activista i pensant, que és i serà una força per anar canviant els valors i les normes de la nostra societat per a millor.
En un caire més íntim, has donat als nostres fills un llibre per conèixer part de les seves arrels i a tots nosaltres sempre ens has acompanyat en el bo i el dolent amb la teva discreta presència.
Jaume Patriç, t´estimem.”
Jordi Amat (celebració dels 80 anys d’en Jaume)
“Jaume, 90 anys! 90 anys que comparteixes la teva vida amb tothom que t’envolta. Nosaltres us parlarem des de la família. Diu el diccionari que “família” es un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Vols dir? Crec que per tu han de canviar la definició! Tens moltes famílies i nosaltres només som la de sang.
I qui ets tu a la família? Jaume, tu ets a totes! Ets el que no falla mai. Ets el nexe entre famílies, entre pares i fills. El que va a tots els actes que fem, present en les trobades alegres i en els moments més difícils; batejos, casaments, celebracions i també disbauxes. Sí, sí, perquè els Sayrach també som de la gresca. Us imagineu en Jaume disfressat? Una vegada ens vam disfressar tots i en Jaume ens va aparèixer de Panoramix, amb la barba llarga i blanca, el druida de la família. Un druida a qui no frenen les aventures ni els reptes. Jaume, ets un gran viatger que gaudeixes descobrint i ajudant a descobrir mon als que t’envoltem. Recordem molts viatges junts, caps de setmana als Pirineus, al sud de França, a Córdoba, o els llunyans Marroc i Mali, d’on ens queda la imatge dels dies en ruta, per una Àfrica desbordada per la pluja, amb un Jaume amb una fulla com a paraigua, envoltat de nens que cridaven “to babu – to babu” (home blanc). Ens il·lusiona i admira la teva capacitat de gaudir dels petits detalls i de la companyia dels que viatgen amb tu ; una persona o moltes, joves o adults.
Hem seguit la teva prolífica creació literària, des del llibre de les Santes Colomes, el dedicat a l’Abelard, el del Fondo, el recull de pensaments publicats al blog, o la recerca dels orígens de la família Sayrach. Mai t’ho podrem agrair prou!
També t’agrada la bona vida; amb tu hem descobert restaurants, des del típic bar de tapes, al Lluerna, l’estrella Michelin de Santa Coloma, fins i tot algun restaurant xinès on vas descobrir l’encant del picant. En tots, llargues sobretaules amb converses de les que mai no et canses!
Els dimecres son sagrats, toca a la Diagonal. Sempre és un plaer aprendre de tot conversant amb tu. Hem parlat de política i hem salvat el país diverses vegades; hem filosofat, que si la ciència és o no compatible amb la fe; amb els nens hem tingut al Messi de protagonista…, però sempre ben acompanyats d’una copa d’Armanyac!
Els renebots ens han dit de tu que sobretot ets profund; en Jaume aporta pau, reflexió, saviesa, bonhomia. T’agrada observar. Gaudeixes posant nom als arbres que veus i et delectes escoltant el cant dels ocells, i tractes d’endevinar-ne el nom quan el sents. I si tens temps, agafes les pintures i dibuixes la vida que t’envolta: persones i paisatges.
T’agrada el contacte amb la gent, parlar i raonar. T’agrada interpel·lar, veure el punt de vista dels altres, fer reflexionar, obrir la ment, i això a tu també et manté en contacte amb la realitat de cada u, i et dona aquesta vitalitat i joventut que als teus 90 anys encara tens.
Moltes felicitats!!!”
Jordi Sayrach i Clara Amat (festa dels 90 anys d’en Jaume)
“Jaume, moltes felicitats en el teu 93è aniversari, i sobretot, GRÀCIES!
Gràcies per ser un referent en valors, en compromís i en generositat.
Gràcies per les passejades amb la teva vespa, que de ben petit em despertà la sensació de llibertat.
Gràcies per les sobretaules apassionants amb els teus germans que vaig poder gaudir, escoltant-vos sense dir paraula, embadalit pel significat vivencial de mots com diversitat, tolerància i respecte.
Gràcies per dur-me de viatge, al sud de França, amb l’Eulàlia, en una època d’adolescència que em va fer sentir ja gran.
Gràcies per acompanyar-nos al Marroc, amb l’Aida, cosins i amics, i fer d’aquelles setmanes una aventura inoblidable.
Gràcies per les teves paraules, de confort i acompanyament, en moments tan tristos com la mort del pare i de la Goretti.
Gràcies per trobar sempre les paraules i converses adients amb què m’has obsequiat tots aquests anys.
En definitiva, mil gràcies per ser com ets i jo haver-ne pogut fruir un xic.
Amb tota l’estima del món,
Manu ”
“JA ET TROBEM A FALTAR”
“Estimat Jaume: Ens és difícil expressar el que sentim amb la teva pèrdua. Com l’última baula d’una cadena, has estat el darrer representant dels germans Sayrach, i en la família, aglutinador i símbol d’aquesta estima profunda entre germans ,que vau conrear des de ben petits, i que va marcar profundament les vostres vides.
Has estat nexe en la família, entre les famílies Sayrach, i entre pares i fills. Sentim que ens has acompanyat sempre en els moments en que d’una manera o altra t’hem necessitat: per celebrar, per donar un cop de mà, per sostenir…. Hi estaves sempre disposat.
Amb tu hem gaudit de la VIDA! Per exemple, hem pogut gaudir molt de tu en els viatges que hem fet junts, que han estat molts, i la teva manera de fer ens ha obert els ulls a copsar, a estar amatents i desperts al nostre entorn, a saber assaborir. Eres un gran expert en el mestratge de fruir de la riquesa de la quotidianitat. A més, eres home de reflexió i t’agradava transmetre’ns les teves idees que, per sort, han quedat recollides en els teus escrits, que seran a partir d’ara un gran tresor per retrobar-nos amb tu!
Gràcies per la teva recerca dels orígens de la família, que tan bé vas plasmar al teu llibre, i gràcies per fer-nos estimar les nostres arrels, d’allà on venim, ens ho remarcaves en la darrera trobada amb tots els nebots, que et va fer tan feliç.
Ha estat sempre un plaer aprendre de tot conversant amb tu. Sempre mil temes sobre la taula! T’agradava el contacte amb la gent, parlar, raonar. interpel·lar, veure el punt de vista dels altres, conversar, fins hi tot incomodar per anar més enllà!
Jaume, agraïm especialment dels darrers temps el teu testimoniatge de mantenir-te il·lusionat i connectat a les petites coses; l’acceptació serena, digna i amb humor del que anava venint i de la teva realitat canviant i l’espurna que has mantingut en nosaltres per tal que estiguéssim connectats.
Jaume, sempre vares parlar de la teva família biològica i la família de Santa Coloma, avui tots plegats en una, tots portem un trosset teu al cap i al cor. I agraïment a la dedicació, treball i estima de tots els amics de Santa Coloma, en especial a l’Eugeni, la Loli, l’ Elena i la Geli.
Jaume, et trobarem molt a faltar però ens acompanyarà la teva VIDA i la petjada que deixes en cada un de nosaltres! Moltes, moltes gràcies. T’estimem molt.”
Eulàlia Sayrach Ferran i Francesc Sayrach (llegit al funeral d’en Jaume a les Germanetes dels Pobres, 2-1-2023)
“Tiet, has desenvolupat amb escreix les teves fites, ens has deixat testimoniatge en els teus escrits, i empremta en els nostres cors. Ara et retrobes de nou amb el pare, la mare i els teus germans, quina joia em transmet imaginar-ho; així com amb tants éssers estimats que et van precedir.”
“Jaume, tu has estimat la vida i l’has compartida amb els altres, omplint-la de valors com l’amor, la humilitat, la bondat, l’honestedat, la generositat o la fe. Els qui hem tingut la immensa fortuna de compartir coses amb tu ja sigui en persona, en projectes, en viatges o inclús virtualment, ens hem sentit amarats ; com un aspersor ens has esquitxat. Aquest espurneig que ens ha impregnat, llisca per dintre nostre per ajudar-nos a ser una mica més bones persones. Gràcies Jaume.”
Manu Sayrach
(fragments de comentaris publicats al blog Capvespre)
“Estimat Jaume
ens sentim molt afortunats de tot el que portem de tu a dins.
Ara, que fa uns dies que ja no ets aquí és quan ho comencem a assaborir. Et trobem a faltar, sí, però, també ens acompanyes!
Quan miro endins, quan escolto la meva petita caverna interior, allí t’hi trobo, amb la teva profunda saviesa de viure intensament, el teu punt crític i discutidor, el teu incansable compromís amb la Vida, amb la teva mirada franca i la teva estima. I sabem que això serà ja sempre així, sempre ja, caminant amb nosaltres.
Jaume, els teus escrits ens continuen parlant de tu, dius:
“Em fa bé pujar a paratges on el silenci atura el temps i on es viu el fons eternal de les hores. Fa que palpi que el temps és el camí de l’eternitat”
I aquí estem, en aquest teu paratge de silenci i xiprers mirant el cel!
Ara, que el teu camí cap a l’eternitat ha pres una nova dimensió, també l’eternitat és una mica més en nosaltres.
Gràcies per tanta estima, Jaume!”
Eulàlia Sayrach
(llegit a l’acte de comiat d’en Jaume a la Font de la Bota, Santa Coloma de Gramenet, 11-2-2023)
La vida d’en Jaume ha estat llarga, diversa i “poblada” com aquell camí transitat de què parla una de les cartes familiars. “Nosaltres només som la família de sang”, es diu en un altre dels escrits. Més enllà del cercle familiar, dels orígens i del fil de la sang, la seva vida s’ha estès en altres àmbits, en uns altres espais i amb la presència i l’acció d’uns altres companys de camí.
1 Comment
Hola, Agustina! Vull agrair-te l’esforç i dedicació en la redacció d’aquesta biografia d’en Jaume. Es nota que has invertit temps i energia en crear un contingut excepcional. Estic emocionat i impacient per continuar llegint les teves pròximes publicacions. Una abraçada!