El principi de tot

JOSUÉ AGUEDO

Arran del traspàs del dibuixant Francisco Ibáñez aquest estiu, vaig estar pensant en els còmics que he llegit i, de sobte, em van venir al cap aquells diumenges de nen en què anava amb els pares a comprar el diari o alguna revista en algun quiosc de la ciutat. M’agradava comprar diaris amb diferent línia editorial per comprovar el tractament que feien d’una mateixa notícia els periodistes i columnistes de cada publicació, especialment quan s’havia produït un fet important. En arribar l’adolescència, també vaig interessar-me per publicacions relacionades amb l’àmbit de la música o algun diari esportiu per intentar completar la col·lecció que hi hagués en aquell moment, però a mi el que m’apassionava realment era comprar el diari per poder llegir-lo tranquil·lament a casa. Entre el munt de publicacions que es podien trobar al ja desaparegut quiosc del passeig de l’església, que era on normalment feia les meves adquisicions els diumenges, podríem trobar pràcticament de tot i, encara que els còmics no eren la meva predilecció, també vaig llegir algunes de les mil i unes historietes d’en Mortadel·lo i el seu inseparable Filemó. De fet, és impossible trobar-ne algú que no els conegui. 

Els còmics normalment van associats a un públic infantil i jove, però el seu to irònic i divertit sobre escenes de la vida quotidiana els fan adients per a totes les edats. Que un infant pugui interessar-se per altres tipus de lectures després de fullejar-ne un és, sens dubte, una fita important. I és que la percepció de la realitat que té un nen o una nena pot arribar a ser ben diferent de la dels adults, per això resulta cabdal que l’educació i els aprenentatges que els nostres infants reben des de ben petits siguin de qualitat.

Precisament, aquest juliol vaig coincidir a l’Empordà amb la Lorena, una exalumna meva de la ciutat. A ella li vaig fer classes de llatí quan estudiava el batxillerat i també vaig ajudar-la amb les proves que es demanen per a l’admissió al Grau d’Educació Primària. Ella, com la Cristina, una altra exalumna, han finalitzat enguany els seus estudis per convertir-se en mestres. He de reconèixer que em va agradar molt veure-la, com sempre que coincideixo amb algun exalumne o alguna exalumna, i encara més ara que ja ha acabat la carrera. Noies com la Lorena o la Cristina són una mostra evident del potencial que té el nostre jovent: mestres com elles són el principi de tot, sense la seva feina i dedicació res seria com el coneixem. 

Sempre he pensat que la base de l’educació la trobem a casa i que l’exemple que poden oferir-los les famílies és essencial, tot i que els professionals d’Educació Infantil i Primària són fonamentals en el desenvolupament dels infants. La seva tasca no és gens fàcil, ja que, des del meu punt de vista, a la vocació que ha de tenir qualsevol bon docent —també de Secundària— cal sumar-li moltes altres destreses per fer-la possible. D’una banda, per exemple, tenir clara la prioritat, recordar que els nostres infants són persones en continu creixement i que tot allò que fem i preparem ha de ser pensant en ells; tenir compromís, el respecte als alumnes ha de ser constant, treballem amb persones, no podem oblidar-lo mai; valorar a cada nen i nena dintre del grup-classe i individualment, i acompanyar-los en el seu procés de creixement personal i maduratiu potenciant en tot moment les habilitats de cada estudiant i donant les eines necessàries per a la consolidació dels aprenentatges i del correcte assoliment dels reptes personals dels alumnes pel que fa a l’àmbit pedagògic i social. No hem d’oblidar que passen moltes hores a l’escola i que aquesta juga un paper important en les relacions amb els altres.

D’altra banda, considero que els docents d’avui hem de ser rigorosos i especialment creatius. Vivim en un món en constant canvi on les noves tecnologies formen part del dia a dia dels alumnes. No es poden impartir les classes de la mateixa manera que cinquanta anys enrere: els temps canvien i l’alumnat ha de ser partícip de les noves realitats que es presenten en el dia a dia. Ara tenim metodologies força efectives que abans no hi eren o que no eren tan conegudes. Això no vol dir que l’enfocament de les classes d’abans era incorrecte, simplement que la nostra és una professió en constant evolució i, per això, esdevé fonamental innovar i interessar-se per aquelles propostes i metodologies que potencien una bona formació per a cada estudiant tenint present que totes les matèries són importants. Qui sap si aquell alumne que no destaca especialment en anglès, per exemple, en un futur és un músic de prestigi i va ser un professor de la seva escola qui va fer que despertés en ell la seva passió per la música i, en certa manera, l’interès per l’anglès el dia que li va ensenyar una cançó en aquesta llengua. O el cas d’aquella alumna que gaudeix moltíssim el matí que té educació física i que aquell dia se sent especialment feliç i motivada. En definitiva, tot bon docent ha d’estimar el que fa, ja que és l’única forma eficaç d’acompanyar en el camí a tots i cadascun dels alumnes. 

Lorena, Cristina —i a les vostres companyes—, ara que enceteu aquesta preciosa etapa com a docents, tingueu present on heu arribat gràcies, en bona part, a la vostra constància i el vostre esforç. Recordeu que tot adult va ser abans infant. No deixeu d’aprendre i no dubteu mai de vosaltres, perquè, entre altres coses, sense mestres com vosaltres no seria possible la tasca que fem els que venim després. Mil gràcies de tot cor. I, tenint en compte les dates en què ens trobem, molt bon curs a tothom!