Noves topografies de la desigualtat
‘Enllà’, el llibre pòstum d’en Jaume
JOSUÉ AGUEDO
Fa unes hores que he arribat a casa, és tard, però no tant com per no poder obrir l’ordinador i començar a escriure l’article que m’ha demanat l’Odei per a la nova etapa de Fòrum-Grama. En Jaume sempre parlava molt bé d’ella, la considerava una periodista amb un futur prometedor, amb rigor i coherència, i ell poques vegades s’equivocava a l’hora de veure allò que feia que una persona fos realment especial.
Em comenta l’Odei que puc escriure sobre el que em vingui més de gust, lliurement, amb el ferm propòsit d’enriquir-nos tots plegats i contribuir d’aquesta manera a l’intercanvi d’idees. I així ho faré, perquè és tal qual l’esperit i la voluntat d’en Jaume-P. Sayrach. De fet, recordo que quan ell, ja fa anys, em va animar a escriure per al Fòrum, aquest objectiu em va cridar l’atenció, ja que no pot haver-hi enriquiment cultural sense respectar altres idees i punts de vista.
Escriuré fins que deixi de divertir-me o fins que els meus compromisos acadèmics m’ho impedeixin. I és que per a mi escriure és, i ha de ser, un plaer. I sí, soc plenament conscient que, en certs temes, la meva opinió serà sovint diferent a la de bastants opinadors de la publicació. No sé quins seran en aquesta nova etapa, però, de l’anterior, recordo que m’agradava llegir els escrits d’en Albert Fabà o d’en Jordi Valls, a qui, per cert, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar fa temps. També m’agradava llegir especialment els textos de l’Agustina Rico i de la Quima Utrera. A tots ells moltes gràcies per la bona manera de fer i d’escriure. Alguns no sé si continuaran enguany, però estic convençut que sempre formaran part de la família gramera.
Escriuré en català i també en castellà ja que, si no, no seria jo, i perquè la llengua, sigui la que sigui, sempre ha de ser font d’enriquiment i d’inspiració. No comparteixo pràcticament mai, que no vol dir sempre, que hi hagi qui avantposi altres qüestions —no menys importants— al fet de poder comunicar-se quan, aquest, el fet d’expressar-se amb els altres, és la raó de ser de la pròpia llengua.
Sobre els temes, la veritat és que n’hi ha un munt. Ara per ara, m’agradaria dedicar-li algun escrit a en Sergio Más, un dels millors fotògrafs que ha tingut Santa Coloma de Gramenet i una persona excel·lent que tenia passió per aquesta ciutat, l’estimava i així ho transmetia a través de les seves increïbles fotografies. I sí, el trobo a faltar als diversos esdeveniments de la ciutat. A través d’aquest espai, m’agradaria també mostrar, un cop més, el potencial de molts dels nostres joves, comentar alguns dels actes culturals que es facin a Santa Coloma… En definitiva, que Fòrum-Grama sigui un espai on la gent parli i es pugui escoltar, que falta ens fa… I és que, en temps de poca pluja, tota gota suma.
12 Comments
👏👏👏SMas📸❤️👍
Era un crac! Sempre es podia comptar amb ell.
Una abraçada gran per a tu, Mariano, i per a tota la família de l’ACAF.
Moltíssimes gràcies pel teu comentari. Et llegiré amb fruïció!
Records
Gràcies a tu, Albert. Jo també et seguiré llegint en aquesta nova etapa de FG.
Una abraçada!
Un bon text d’intencions, esperem els teus texts.
Molt agraït pel teu comentari, Montse. Una abraçada.
Hola, Josué,
Amb moltes ganes de poder llegir els teus articles… Avui per casualitat, i lligant amb l’interès d’escriure sobre en Sergio Más que comentes, he llegit a La Vanguardia a La Contra una entrevista a Joan Guerrero, on diu que va començar la seva carrera a la revista Grama!! Quin niu de grans professionals!!
Hola, Manel!
Doncs sí, és tal com ho dius. Espero que siguin del teu interès alguns dels meus escrits. Els teus comentaris sempre seran molt ben rebuts.
Salutacions cordials.
Aviat farem un espectacle poèticomusical amb fotografies de Joan Guerrero i poemes de Pere Casaldaliga, extret tot plegat d’un llibre ja publicat “Els ulls dels pobres”. Música de Josep Pasqual, veu d’Albert Fabà (soc jo,em sembla) i acompanyaments de cançons a la guitarra, l’ukelele i percussió de Manolo Manzano. Tindrem molt preset a en Jaume!
Molt contenta amb aquest retrobament, Josué.
Moltes gràcies, Agustina. Ja estic enllestint el següent article. Una abraçada!
Fa uns dies pensava precisament amb en Sergio Mas, també, Pedro Cano, el mateix Jaume… M’imaginava caminar per la llera del riu amb retrats i/o pensaments breus d’aquests veïns i veïnes colomenques vives (perquè ho continuen sent, com ho van fer en vida, que ho van donar tot). Murals realitzats per joves grafiters locals, o alumnes, per dotar la ciutat de veu i identitat pròpies. I no haver de contractar artistes europeus de prestigi, sense cap vincle ni lligam, a banda de la transacció econòmica i amb l’únic objectiu de vendre una imatge de ciutat-moderna-aparador. Amb tots els meus respectes cap aquests professionals.