
Universitat, ‘mili’, activisme i dubtes

Orgull i sacrifici
EDITORIAL
El PSC i Ciutadans ja governen plegats a l’Ajuntament de Santa Coloma. El ple municipal va aprovar dilluns el nou cartipàs. No deixa de ser un pacte sorprenent, si es mira des de fora. A Núria Parlon, amb una majoria absoluta de 17 regidors, no li calia incorporar els dos regidors de C’s al seu govern. I menys encara, acordar que gestionin competències en seguretat i promoció econòmica. El de la seguretat, precisament, ha estat l’àmbit que C’s havia convertit en el seu ariet per a intentar desgastar Parlon, amb el perill evident que suposen els discursos populistes en una ciutat com la nostra. Durant els darrers anys, Parlon ha endurit el discurs sobre seguretat i ha fet d’abanderada en aquesta qüestió des de l’executiva del PSC, que ha abordat amb el mateix enfocament la política municipal arreu. Finalment, Parlon ha optat per fer entrar el rival polític a casa: no s’hi haurà de barallar més, com a mínim portes enfora.
Tot sembla respondre a càlculs polítics i interessos compartits, més que no pas a un projecte que pugui beneficiar la ciutat. Santa Coloma és un dels pocs municipis on C’s ha mantingut representació. Ha perdut suports, però ha resistit amb dos regidors, els més rellevants de la desena que ha mantingut el partit a tot Catalunya en les eleccions del maig. Això no s’explicaria, probablement, sense la feina a peu de carrer que ha fet Gragera i el seu equip. Però el futur de C’s a Santa Coloma s’entreveu molt difícil, tant com el de C’s a nivell català i espanyol, que fins i tot ha optat per no presentar-se en les eleccions del 23-J. Sembla que Parlon vol capitalitzar l’actiu polític que puguin significar, encara, Gragera i Salvador Tovar, abans que el PP o Vox no aglutinin els antics votants C’s. L’equip local de C’s ha trobat un paraigua polític, malgrat que hagi d’empassar-se totes les contradiccions discursives dels últims anys contra Parlon. No serà, tanmateix, un govern de coalició, com va aclarir la mateixa alcaldessa el dia que van anunciar l’acord.
El PSC encara en treu un benefici més, del pacte. Després de les municipals, i abans de la constitució del nou ajuntament, C’s va fer un gir polític que ara s’entén millor. Va retirar-se de la sol·licitud que havia fet amb ERC i els comuns d’un ple extraordinari perquè el govern municipal donés explicacions sobre les citacions judicials a càrrecs municipals pel Pla Especial de Reforma Interior de Ciutat Vella, tal com va avançar El Periódico. Calien set regidors com a mínim perquè tirés endavant, i no es va poder fer. Tot això, després que ERC quedés el 28-M com l’únic partit de l’espectre de l’esquerra amb representació municipal, de la desaparició dels regidors dels comuns i de l’intent fallit de la CUP d’aconseguir almenys un regidor.
Durant el procés, Parlon va marcar perfil propi, distanciant-se de l’espanyolisme més dur del PSOE. Va dimitir de l’executiva federal del PSOE per l’aplicació del 155. El febrer del 2018 va votar a favor d’una moció de Som Gramenet per l’acostament dels presos polítics a Catalunya, que llavors eren en presó preventiva a Estremera, i aquell desembre va visitar Jordi Cuixart a la presó de Lledoners. C’s va ser el partit que va entomar amb més duresa l’ascens de l’independentisme a les urnes, un gran avalador del 155 i de la mà dura. Ara, quan desapareix gairebé a tot arreu, els seus dos regidors més importants gestionaran competències de la ciutat.
1 Comment
Bona editorial. Tanmateix, crec que és important remarcar més els motius de Gragera per fer l’acord. Li ha agradat fer de polític. I veu clarament que el projecte de Ciutadans farà figa, definitivament. Amb l’acord ja busca assegurar el seu futur polític. Com independent a la propera llista del PSC? Com l’alcalde tarragoní. Tot i que especular a quatre anys vista, amb una situació política tan fluïda, és ben bé això: especular.