D’on venim

OPINIÓ

FERRAN SARO

Sabem que la transició de Santa Coloma de Gramenet d’un petit poble pagès a una gran ciutat va comportar, arran de la forta immigració a partir dels anys seixanta i setanta del segle XX, la generació de grans dèficits: urbanístics, culturals, socials, d’habitatges i de serveis. I aquests dèficits van ser més grans fruit de la nul·la política democràtica, i d’aquells que varen posar com a objectiu principal l’especulació. Santa Coloma va quedar ferida de mort. Sense planificació, la nostra ciutat va créixer de forma desestructurada, com una ciutat marginada, fora del món i sense futur. I és en aquest context de repressió i de manques de llibertats, quan la gent de Santa Coloma inicia el llarg camí de les mobilitzacions, que ens portarien a assolir el dret a viure dignament. I en aquelles lluites comença a forjar-se una nova identitat colomenca, on les veïnes i els veïns dels barris més perifèrics decideixen ser els protagonistes. D’aquesta forma comença el canvi a la nostra ciutat: carrer a carrer, barri a barri. Les lluites van crear noves esperances, encara que la ferida era molt gran, Santa Coloma es podia salvar. No volem que s’oblidi la història, saber d’on venim és igual d’important que saber on volem anar. La història ens pertany.

Les noves parròquies, que ara compleixen més de 60 anys, el rol important de la revista Grama, les primeres comissions de barri, les associacions de veïns, les associacions de dones, les associacions de pares a les escoles i els clandestins partits polítics són els impulsors dels anhels de llibertat i de la nova Santa Coloma que calia construir entre totes i tots.

Novembre de 1978 marca una fita important per la nova Santa Coloma quan es presenta el Pla Popular de Santa Coloma: De suburbi a ciutat, com escriu en el seu llibre sobre el Pla Popular, la periodista Odei Antxustegi.

Xavier Valls, l’arquitecte del Pla Popular, mort a l’atemptat d’Hipercor fa trenta-set anys, presenta, juntament amb les associacions veïnals, les propostes per iniciar el camí de la recuperació, de la transformació. El Pla Popular una proposta única i singular durant la transició política, significa una forma diferent de pensar la ciutat, de planificar de forma participativa la ciutat que necessitem i que volem. El Pla Popular marcarà el rumb positiu de la ciutat al definir i concretar el parc de Can Zam i dels altres grans parcs, els equipaments escolars i sanitaris, les places, l’anell viari, la recuperació del riu i de la muntanya. Amb el Pla Popular, Santa Coloma comença a caminar tot dient quina ciutat vol ser.

I serà Lluís Hernández, mort el juliol de 2015, el primer alcalde (1979-1991) a l’ajuntament democràtic com a candidat del PSUC, amb un equip de regidores i regidors en què la majoria provenien de les lluites dels barris, qui iniciarà la primera i important gran transformació de la ciutat a partir de les propostes del Pla Popular.

D’aquesta forma la nostra ciutat va saber superar els dèficits, les mancances i les dificultats de mitjans del segle XX i plantar-se en el segle XXI amb identitat pròpia i amb possibilitats i potencialitats per a continuar endavant, com a ciutat participativa, dinàmica, com a ciutat catalana, que vol tenir un paper actiu a l’àrea metropolitana, que lluita contra la pobresa i les desigualtats, que no vol girar l’esquena al fet de les migracions i que vol ser una ciutat solidària i acollidora i que vol estar present en les decisions importants que ens afecten i que vol parlar i expressar la seva veu,  per decidir de forma lliure i sobirana el futur de la nostra estimada ciutat i també del país.

Igual que l’ajuntament democràtic l’any 1979 va recollir les veus i les propostes que demanaven posar en marxa el Pla Popular, ara, en la nova etapa que comença arran de la marxa de l’alcaldessa Núria Parlon, també li toca a l’Ajuntament de Santa Coloma escoltar les veus de la majoria dels veïns i veïnes que demanen una millor participació ciutadana.