David Iserte: tot un exemple de constància i superació

JOSUÉ AGUEDO

En els vaivens de cada dia, hi ha moments que t’alegren d’una manera especial. Ho vaig viure fa tan sols unes setmanes, quan es va posar en contacte amb mi un jove universitari, David Iserte, veí de Santa Coloma, amb una emocionant història a les espatlles que us convidem a conèixer.

David, com estàs ara que ja has acabat la carrera?
Força bé, la veritat. Molt content d’haver aprovat.

Quins estudis has fet?
Primer vaig estar deu anys en l’escola d’educació especial Josep Sol, i també vaig fer estudis compartits en el Ferran de Sagarra i en el Sagrat cor (actualment, FEDAC Santa Coloma). Més tard, vaig fer l’ESO i el Batxillerat en l’institut Ramon Berenguer IV i, fa uns mesos, vaig acabar el grau en Història a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Sempre has tingut clar que volies ser historiador?
Sincerament, no. Va ser en els últims anys de l’ESO quan em vaig adonar que el que realment m’agradava era la història.

Comentaves que vas començar en el col·legi Josep Sol. Com recordes el teu pas per l’escola?
El Josep Sol va ser la major experiència que he tingut a la vida fins ara. Quan ets petit, tots els teus records són casa teva i l’escola. L’escola és essencial en la vida de qualsevol persona i el Josep Sol va ser com una segona casa per a mi.

Et tractaven molt bé, oi?
Sí, sobretot la meva tutora, Rosa Tavira, que sempre em va tractar molt bé i em va educar perquè fos una millor persona.

Com va ser el procés fins a arribar a la universitat?
La veritat és que va ser una situació una mica complicada. Saber adaptar-te a diferents centres, i àmbits, no sempre és fàcil, sobretot quan ets Asperger, però al final t’hi acabes acostumant.

Escolta, com a historiador, què destacaries de Santa Coloma?
Doncs hi ha diversos elements a destacar. Per exemple, les restes arqueològiques del Puig Castellar o el sistema urbanístic de la ciutat, com està estructurat.

Quins són els teus pròxims objectius?
Aconseguir feina i mantenir-me econòmicament. No només per mantenir-me a mi mateix, sinó també per ajudar a casa i a la meva família. I si per aconseguir feina he de continuar estudiant i esforçant-me, que així sigui.

Una última pregunta, David. Com recordes el dia que vas obtenir el títol?
Va ser força bonic. En el meu cas, l’acte de graduació es va fer al Paraninf de la Universitat de Barcelona. Molt protocol·lari i alhora molt emocionant. Un d’aquells dies que recordes sempre.

I, de la mateixa manera que mai oblidarà el dia de la seva graduació, ell, el meu admirat David, també s’ha convertit en un d’aquells alumnes a qui és impossible oblidar. Una persona excel·lent que, per moltes traves amb què hagi ensopegat pel camí, sempre ha aconseguit aconseguir les seves fites. Ara que busca feina, com comenta en l’entrevista, només em falta expressar-li el meu agraïment per haver compartit amb nosaltres el seu testimoni i desitjar-li tot l’èxit del món perquè, al cap i a la fi, les bones persones mereixen totes les coses bones que els passin. Així que ja ho saps, David… A per totes!