Coque Bianco i el parc Europa

Santa Coloma, ciutat digna (1)

FERRAN SARO
Sovint quan passo pel Parc Europa em ve a la memòria en José Alberto, “Coque”, Bianco Laborde. Penso en ell, en la seva mirada, el seu somriure, les seves obres i les seves paraules. Bianco va ser l’arquitecte municipal responsable del Departament de Projectes i Obres a l’Ajuntament de Santa Coloma durant la dècada dels anys vuitanta fins a l’any 1992.

Dels seus treballs i dissenys els més importants són la plaça de la Vila (1991) i el parc Europa (1992). Però no podem oblidar molts altres com van ser la plaça Pau Casals, el carrer Major, el carrer Anselm Clavé, la masia de Can Sisteré, el parc Moragas, el carrer Sant Carles i molts altres projectes d’edificis, carrers i parcs a diferents barris de la ciutat i arreu de Catalunya. El recordo com un gran creador, il·lusionat en aconseguir el millor, el més digne per a Santa Coloma de Gramenet. Amb un gran equip de tècnics va col·laborar en la primera, i sens dubte, la més gran transformació de la nostra ciutat.

De vegades, buscant, el millor i més bonic per a Santa Coloma, mimava tant el disseny en els projectes com si intentés la màxima singularitat i excel·lència per a cada obra, cosa que no el va sostreure d’alguna crítica.

A Bianco, com a bon argentí, li agradava conversar amb els ciutadans sobre els projectes, sentir els seus suggeriments i intentar convèncer-los de les raons, de les idees i de les propostes.

A títol d’exemple, la gran quantitat i diversitat d’arbres plantats al parc Europa. En Coque va escollir un per un cada arbre pensant quin era el millor lloc per aconseguir el més bon oasi i parc a Santa Coloma. Possiblement, aquest parc és el més ben valorat pels ciutadans.

Quan es va construir la plaça de la Vila, Bianco deia que calia continuar transformant l’espai, per darrere de l’edifici de l’ajuntament, als jardins de Can Sisteré, al carrer Sant Carles, obrir la plaça Manent enderrocant el mur, i connectar amb el carrer Sant Jeroni i seguir fins al Cementiri Vell. I el carrer Santa Coloma fins al carrer Major, per assolir una gran centralitat per als vianants i estendre com una taca d’oli una gran zona per als ciutadans, agradable, comercial i tranquil·la.

El Parc Europa és segurament un dels millors i més valorats espais de la nostra ciutat. Aquest any farà trenta-tres anys de la seva inauguració. Abans era un espai, on a la nit alguns veïns tenien por de passar, abandonat, ple de runes per on passava la riera de La Pallaresa i en la part alta, a l’altura del carrer Balears, hi havia un bon grup d’habitatges. Des del Pla Popular de 1978, les associacions de veïns de Santa Coloma i principalment la de Singuerlín havien lluitat i reclamat el soterrament del futur vial per tal de no dividir la ciutat i deixar Singuerlín i tots els barris del districte Tercer aïllats de la resta de la ciutat i d’aquesta forma poder construir sobre la llosa del túnel un espai verd (el Parc Europa).

Aconseguir el soterrament del vial i la construcció del parc no va ser gens fàcil. El govern del PSOE i sobretot del seu ministre Josep Borrell deien que no tenien prou diners per construir el vial soterrat. Però, tant el moviment veïnal com l’Ajuntament de Santa Coloma, que llavors presidia l’alcalde Lluís Hernández, no es van rendir. L’alcalde va dir: “Si el vial no es fa soterrat les màquines hauran de passar per sobre meu”. I tan sols amb els vots dels regidors del PSUC, es va aprovar en el plenari municipal que el vial fos soterrat. Gràcies a la lluita veïnal, a aquell acord, i a aquella votació històrica, avui tenim l’actual Parc Europa. Eloi Jurado, llavors tinent d’alcalde de Serveis Territorials, va tenir l’encert d’encarregar el projecte del Parc a l’arquitecte municipal Coque Bianco. I va tenir la valentia de lluitar pel soterrament del vial davant totes les administracions.

El parc Europa

L’arquitecte Coque Bianco va fer el disseny i el projecte i va dirigir les obres del parc amb recursos municipals i amb els seus col·laboradors Joan Bosquet, Miquel Roig i Jaume Artigues entre altres, tots ells tècnics del nostre ajuntament. Aquest departament va aconseguir col·locar el disseny urbà com una tasca prioritària en la política municipal. Calia superar la ciutat dormitori sense cap mena de complex, entenent la ciutat de forma global i amb obres arquitectòniques dignes.
En Coque Bianco es va implicar a fons en la nostra ciutat, la va estimar i li va dedicar el millor del seu pensament, dels seus projectes i del seu talent. Sense aquesta implicació la seva relació hauria estat molt diferent. El primer diagnòstic va ser desolador. Santa Coloma era una ciutat lletja, trencada i amb moltes ferides derivades del maltractament dels anys del franquisme.

En Coque es preguntava: es podrà arreglar Santa Coloma? En Coque es va posar en marxa: Calia passar de la CIUTAT PENSADA I DIBUIXADA a la CIUTAT CONSTRUÏDA. Amb aquest sentit i sentiment es va construir el Parc Europa. L’obra, segurament, més coneguda, més reconeguda, estimada i millor valorada pels ciutadans colomencs.

Actualment, en el Parc Europa hi ha uns 535 arbres de 21 espècies. Entre els més destacats hi ha: lledoners, arbres d’ampolla, cirerers del bosc, arbrers de l’amor, xiprers, xicrandes, liquidàmbars, tulipes, magnoliers, moreres, palmeres, plàtans, pollancres blancs, alzines, roures, surers, acàcies bordes, til·lers, tipuanes, oms i els 14 magnífics “olesa europea” que són les oliveres a sobre de les muntanyetes. En Coque Bianco va cuidar l’obra des del primer moment fins al final, es va preocupar per augmentar significativament el pressupost. Va escollir un a un la majoria d’aquests arbres tan bonics, de colors diversos, de bones alçades, de diferents olors i de flors de tota mena, que fan del Parc Europa un dels llocs més agradables i entranyables de Santa Coloma per passejar, per jugar, per fer festes, en definitiva per gaudir d’un espai verd de gran qualitat.

Crec que seria pedagògic col·locar unes petites plaquetes al costat de les diferents espècies per donar a conèixer els noms i l’origen dels arbres del Parc Europa, d’aquesta manera es podria fer un petit circuit botànic pels alumnes de la nostra ciutat.

El projecte del parc es va fer des del departament de Disseny Urbà, com a alternativa a un primer projecte força deficient que havia presentat el Ministerio de Obras Públicas (MOPU). Passant dels 100 milions de pessetes inicials a superar els 1.000 milions.

La placa Coque Bianco

Quan en Coque Bianco va morir l’any 1998 l’ajuntament en un acte institucional, senzill i entranyable, va col·locar una placa en el mig de la font en la part central del Parc en reconeixement de l’autor de molts projectes per a la ciutat. Aquella placa que recordava en Coque al cap del temps va quedar descolorida, il·legible i finalment va desaparèixer.

Fòrum-Grama i altres entitats van proposar a Serveis Territorials la reposició novament de la placa. Aquesta placa es va col·locar el 13 de setembre del 2014 al centre del parc, al costat de la gran escultura Olympia per recordar qui va ser l’autor del projecte. Penso que és bo, com a forma de fer ciutat, de crear identitat i d’estimar més la nostra ciutat, que la gent sàpiga qui són i qui han estat alguns dels seus veïns i veïnes i què han fet per al conjunt dels ciutadans. En les darreres generacions de colomencs i colomenques, la nostra ciutat ha tingut la sort de tenir bons fotògrafs, periodistes, líders veïnals i polítics, poetes, capellans, escultors, dibuixants, cuiners, mestres, metges, etc. i també arquitectes. En Coque Bianco és una d’aquestes persones que es va entregar i es va comprometre a fons per a millorar Santa Coloma. En Coque Bianco va donar el millor de la seva capacitat i saviesa per la nostra ciutat, perquè la va estimar profundament.

En Coque, abans de morir, va dir una frase una mica misteriosa: “En el mundo debe existir otra Santa Coloma”.

A Coque Bianco, que va morir l’any 1998, li hauria encantat passejar ara pels carrers i barris de la ciutat i comprovar que els seus projectes continuen endavant, i també sabria que molts ciutadans mai no l’oblidarem.