Comiat de Rafel Trias, un fill extraordinari i discret

AGUSTINA RICO

La música, la pregària i l’afecte compartit han estat els eixos del comiat de Rafel Trias Cortinas. S’hi ha fet evident la gran estima que en Rafel ha despertat en els molts i diversos àmbits en què ha transcorregut la seva vida. I és evident també el buit que deixa i l’enyorança que desperta en tanta gent des del moment en què es va saber la seva mort, com ja va passar amb la mort d’en Fèlix. Amb ell marxa un testimoni important de la Santa Coloma menestral que va desapareixent, un fill extraordinari encara que discret –molt actiu però sovint en segon pla– del seu estimat poble. I se’n va un home de fe, un cristià de cor compromès en moltes causes i solidari amb gent d’altres maneres de sentir i de pensar.

A més del seu activisme ciutadà i del seu gran amor per la natura –singularment la passió per la muntanya– en Rafel sentia una gran estimació a la música. Amb el seu germà Fèlix i un grup d’amics eren els Joves Amics de la Música. En els anys 70 organitzaven magnífics concerts de música clàssica, que es feien a la llavors anomenada parròquia Gran de Santa Coloma, i van ser el nucli inicial de la coral L’Espirall, formació que va promoure l’afició al cant coral i va deixar un gran record. Com a en Fèlix, a en Rafel li agradava cantar. Ell, a la corda dels baixos, i en Fèlix, amb els tenors.

Vivaldi, amb la seva visió de la natura, ha sonat a l’inici de l’acte. La coral Tanit ha acomiadat el company cantaire amb Signore delle cime, una cançó que uneix espiritualitat, amistat i natura. En finalitzar el comiat, un cànon alegre, Pujarem cap als cims, ha unit les veus de la coral i de família i amics que omplien la capella del tanatori colomenc, que –com en tantes ocasions– ha quedat novament petita. Un cant que representa una manera de ser i de viure: optimista, amb els senzills acords d’una guitarra i amb les veus unides dels que anem fent el camí.

Llegiu aquí l’obituari escrit per l’Albert Noguera