Nosaltres, els Sayrachians

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 14
"La vivència d'en Jaume a Santa Coloma serà intensa i abastarà la resta de la seva vida. Els seus propòsits quan arriba al Fondo són més radicals i d’un abast més ampli que a Vilafranca i al Poblenou. Ja no és tan jove, tampoc ningú tallarà abruptament la seva activitat ni la seva estada..."

Per AGUSTINA RICO
CAPÍTOL 13. “Era la primera vez que yo venía a Santa Coloma. Mossèn Joan Mata nos llevó a la colina del sanatorio del Espíritu Santo. Me impactó el hormigueo de personas en aquella hondonada un día de mercadillo; la mezcla abigarrada de casas, de camionetas, de gente... el aspecto absolutamente caótico.”

Per AGUSTINA RICO
CAPÍTOL 12. El parèntesi romà que va viure en Jaume s’estén entre l’estiu de 1963 i l’estiu de 1965. Escriu en diferents moments el que significà per a ell la Ciutat Eterna, conscient que era un privilegiat per haver gaudit d’una ciutat amarada d’art i d’història que atresora un significat i un simbolisme únics per a la religió catòlica. >>>

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 11
Com ja havia passat a Vilafranca, l’estada d’en Jaume com a vicari al Poblenou va ser curta però hi va deixar molta feina feta, una revista “encarrilada” i l’obertura d’uns nous horitzons davant els joves que apuntaven a la seva transformació com a cristians i com a ciutadans.

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 10
Al Poblenou, en Jaume funda la revista 4 Cantons, que serà una pedrera de periodistes, com ho havia estat Acción a Vilafranca i com ho serien, temps endavant, Grama i Fòrum Grama a Santa Coloma de Gramenet. El nom, el va agafar d'un topònim molt popular al barri, els Quatre Cantons

Per AGUSTINA RICO CAPITOL 9.
Quan feia poc que era al Poblenou, en Jaume és enviat a dir missa a una gran fàbrica. En aquells anys les empreses podien organitzar actes religiosos i oferir missa els diumenges ja que en algunes fàbriques s’hi treballava en festiu perquè els forns no s’apagaven mai...

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 8
En Jaume arriba al Poblenou la tardor de 1961 amb unes grans expectatives i amb una gran incertesa. Havia adquirit molta experiència a dinamitzar joves i havia assumit els canvis que s’estaven produint a la Joventut Obrera Catòlica (JOC)...

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 7
Mossen Sayrach no va mirar enrere quan el bisbe Modrego el va enviar al Poblenou de Barcelona. No va conrear la nostàlgia ni hi va deixar capelletes organitzades. En els escrits dels qui el van tractar a Vilafranca predomina la idea que marxava content, que un barri obrer li permetria entrar en el tipus de pastoral que admirava –la del madrileny Padre Llanos >>>