Nosaltres, els Sayrachians

Per AGUSTINA RICO Capítol 22
En el segon mandat del primer ajuntament democràtic (1983-1987), en Jaume no hi és ni havia figurat a la llista del PSUC. La seva tasca en aquests quatre anys serà posar en marxa una entitat dedicada a la recuperació, l’ensenyament i la difusió de la llengua catalana a la població, el Centre de Normalització Lingüística (CNL)

Per AGUSTINA RICO Capítol 21
Era el gener de 1979. En Jaume, tot i que estava en crisi a la parròquia del Fondo i que veia com a inevitable i alhora lògic el seu pas endavant en la política, no va dir que sí a la primera quan el PSUC li va fer formalment la proposta d’entrar a la seva llista per a les eleccions municipals, convocades per al dia 3 d’abril.

Per AGUSTINA RICO Capítol 20
Al llibre sobre els seus anys a Sant Joan Baptista, en Jaume parla d’un final d’etapa a la parròquia i a la comunitat cristiana, que coincidien amb un nou període històric a la ciutat i al país. I parla també d’un moment de crisi personal i de replantejaments. S’acabava la dècada dels 70 i les coses estaven canviant.

Per AGUSTINA RICO Capítol 18
La revista va ser un cas insòlit, com posa de manifest el títol de la seva història, escrita pel periodista Eugeni Madueño, “gramaire” o “gramer” o “gramero” des de l’adolescència fins a la fi de la vida de la publicació. Un cas insòlit en el periodisme popular i en el periodisme comarcal.

Per AGUSTINA RICO Capítol 17
La dècada dels 70 va ser una autèntica voràgine de lluites veïnals a Santa Coloma. Com tantes coses, les mobilitzacions històriques que han marcat caràcter a la població, arrenquen de finals dels 60. Eren reivindicacions per necessitats bàsiques que van aplegar molta gent en accions de gran contundència, amb el risc que tot plegat representava en una època de gran control i repressió.

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 16
Juntament amb els propòsits d’obrir les parròquies a tothom, de ser uns veïns més i treballar com l’altra gent i de no cobrar per casaments, batejos i comunions, els nous capellans colomencs van decidir de bon principi que el moviment cristià-obrer de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) seria el principal motor de les noves comunitats cristianes