Agustina Rico

4 de març de 2024

El Pla Popular: del ‘catàleg’ de solars a la regidoria d’urbanisme

Per AGUSTINA RICO Capítol 19
En Jaume feia el cens de solars buits, els veïns els ocupaven i netejaven, i reclamaven que en comptes de més pisos s'hi posessin més equipaments. 'Aquí una escuela'. 'Aquí un mercado'. Encara ningú era conscient que amb aquelles accions Santa Coloma començava a ser un referent en el moviment popular.
25 de febrer de 2024

En Jaume funda ‘Grama’, una revista per fer ciutadans

Per AGUSTINA RICO Capítol 18
La revista va ser un cas insòlit, com posa de manifest el títol de la seva història, escrita pel periodista Eugeni Madueño, “gramaire” o “gramer” o “gramero” des de l’adolescència fins a la fi de la vida de la publicació. Un cas insòlit en el periodisme popular i en el periodisme comarcal.
16 de febrer de 2024

Fe i compromís social

Per AGUSTINA RICO Capítol 17
La dècada dels 70 va ser una autèntica voràgine de lluites veïnals a Santa Coloma. Com tantes coses, les mobilitzacions històriques que han marcat caràcter a la població, arrenquen de finals dels 60. Eren reivindicacions per necessitats bàsiques que van aplegar molta gent en accions de gran contundència, amb el risc que tot plegat representava en una època de gran control i repressió.
4 de febrer de 2024

Esplendor i declivi de la JOC

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 16
Juntament amb els propòsits d’obrir les parròquies a tothom, de ser uns veïns més i treballar com l’altra gent i de no cobrar per casaments, batejos i comunions, els nous capellans colomencs van decidir de bon principi que el moviment cristià-obrer de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) seria el principal motor de les noves comunitats cristianes
28 de gener de 2024

Una comunitat en marxa

Per AGUSTINA RICO CAPÍTOL 15
Eren els darrers anys del franquisme i qualsevol iniciativa que sorgís fora de les parròquies es trobava sense un espai on realitzar-la. (...) Com va passar en moltíssimes parròquies de zones populars i també en algunes d’històriques, l’Església va ser el paraigua sota el qual es van aixoplugar tots aquells, legals o clandestins, que volien fer i no podien.