‘The Pitt’, la sèrie més addictiva dels últims anys
Jordi Varela, un metge colomenc de referència
MEMÒRIA
DOMINGO RODRÍGUEZ GARCÍA
“La meva trobada amb Carme va ser fortuïta, pur atzar”.
Així comença el meu llibre sobre la pintora i pianista Carme Cortés i Lladó.
El setembre de 2022 trobo a una web de compra-venda d’antiguitats un quadre en venda de la pintora nascuda a Santa Coloma de Gramenet.
Davant el meu total desconeixement d’aquesta artista vaig emprendre una investigació a internet, l’hemeroteca històrica, etc. A finals d’aquell mateix mes ja tenia un petit esbós de la vida i obra de la Carme i havia iniciat contacte amb la Universitat de Nuevo León -Monterrey- on va ser tan estimada.
Vaig parlar amb tècniques del MNAC i del Museu de l’Empordà. He conegut un catedràtic de la Facultad de Artes Visuales a Monterrey, expert en l’obra de Cortés amb qui he mantingut una bona relació epistolar, el professor Héctor Morales.
També he tingut la sort i el plaer de conèixer un nebot de la nostra pintora, el senyor Felip Cortés de Rubinat, una persona molt culte de què he après molt de la seva família i la seva genealogia. A més de l’intercanvi de correus, vam tenir un fantàstic dinar, aprofitant una visita a Barcelona, donat que viu a Mèxic.
Passat un any des de l’inici, l’octubre del 2023, parlo amb tècniques de la CIBA i entrego un esborrany del llibre per a la seva maquetació i publicació. La idea era que fos el segon llibre de la col·lecció “Pioneres”, iniciada amb l’atleta Rosa Raventós. Encara dorm el meu projecte en un calaix.
Després d’explicar el recorregut, faré cinc cèntims del llibre sobre la Carme Cortés. Començo amb un petit homenatge a altres pintores catalanes i de la resta de l’estat i una mica de context històric per passar després a la vida, l’obra i la família de l’artista.
Carme Cortés i Lladó va néixer a Santa Coloma de Gramenet, al carrer del Padró, un dilluns 5 de setembre de 1892 a les dues de la matinada.
La jove Carme va començar els estudis de piano amb grans mestres i als disset anys ofereix el seu primer concert a l’Ateneu Barcelonès. També actuarà al Palau de la Música.
Anys després s’inclina per la pintura, encara que mai va deixar de tocar el piano.
El 1926 realitza la seva primera exposició com a decoradora de teixits, robes i nines.
Cortés va ser una dona d’esquerres, feminista i molt activa culturalment. Va ser una de les fundadores de Lyceum Club a Barcelona i va participar activament a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Els primers anys de la seva obra està influenciada per la pintura noucentista amb una temàtica mediterrània, pagesa, i marinera.
Es va exiliar junt amb la seva família a França i després a Mèxic, residint a la capital i Monterrey, on va ser reconeguda com a Benefactora de la Cultura l’any 1969.
Va morir a Ciutat de Mèxic als 86 anys.
5 Comments
Què interessant conèixer aquesta pintora colomina. Gràcies per l’article.
Què interessant conèixer aquesta pintora colomenca. Gràcies per l’article.
Moltes gracies, Montserrat.
El corrector m’ha canviat una paraula.
Molt interessant i molt desconeguda. Com ja s’ha dit en comentaris a uns altres escrits de memòria històrica, impressiona veure l’ambient cultural i associatiu i les carreres individuals que es van truncar amb la guerra i el franquisme.