En Jaume al Poblenou: el capellà i el periodista vist pels joves
‘El Blues del Metabús’ es tornarà a sentir
LAURA LEÓN AMAT
Ja ha arribat la tardor, la primavera d’hivern. Època de canvi estacional, menys hores de sol, pansiment, caiguda de la fulla, recollida i reflexió, on es comencen sovint nous projectes i reptes anuals. El meu nou repte és escriure al Fòrum-Grama. Per què? Doncs, és evident que el punt en comú de la majoria dels col·laboradors d’aquesta nova revista digital ha estat en Jaume. Tot i saber qui era ell a la ciutat, el vaig conèixer personalment tard, en aquests darrers anys, ara en farà quatre.
La primera vegada que vaig conèixer en Jaume va ser quan ell s’acostà al local de l’ANC a la plaça de la Vila, on hi érem uns quants amb el Consell Local. Amb el seu esperit curiós, crític i republicà, vaig quedar sorpresa de l’energia que desprenia, de les seves ganes de saber i de participar del moment polític que vivia Catalunya. Volia registrar-se al Consell de la República perquè creia en aquesta institució republicana fora de l’estat espanyol, transversal, recolzant la idea de l’exili i la lluita internacional.
Una persona d’avançada edat, exigint-li fer tràmits digitals, amb les dificultats tecnològiques, habilitats de seguretat a les xarxes, etc. requeria paciència i ajut, cosa que vaig fer encantada. Era evident que a la primera no ens en vam sortir i, després de tres sessions, va estar correctament registrat i validat amb la Identitat Digital Republicana, fet que el va enorgullir moltíssim.
Més endavant, ja quedàvem alguna tarda a la plaça de la Vila o en algun bar del barri del Centre a xerrar, escoltar el que fèiem i els plans traçats. Ens explicava la necessitat de fer fort el Consell Local a Gramenet, augmentar els inscrits i la necessitat d’empoderar la ciutadania. Calia fer xerrades, conèixer el pensament de la gent de Santa Coloma i difondre els valors d’una república catalana. Defensava fermament el resultat de l’1 d’octubre i tot el que en va significar. Creia en la participació ciutadana i en la força de la gent per aconseguir les seves reivindicacions, tot recordant els moviments populars que s’han anat succeint a la ciutat.
Proposava moltes idees i maneres de fer, volia acostar-se als joves, a tots els barris de la ciutat, fer butlletins i trobades obertes al carrer. El seu, era un constant degoteig de propostes, llistes, notes… Va assistir a un dels primers actes que es van organitzar al pati de la llibreria del carrer Major, a la presentació del llibre d’en Josep Costa i a la xerrada-debat amb l’Álvaro Dante-Fachin, on se li va retre un petit homenatge.
En Jaume ens va engrescar a fer un butlletí en paper, per molt que li expliquéssim que en l’actualitat tot va en formats digitals, xarxes socials, correus electrònics o pàgines web. Insistia que el que queda escrit en un paper i es palpa, arriba a més gent i és més proper. Així que el número 1 va ser dedicat a ell, llàstima que ja no va ser a temps a veure’l imprès, perquè va sortir a la llum a mitjan gener d’enguany, uns dies després de la seva mort.
De les xerrades que havíem compartit, on sempre es mostrava interessat a escoltar, em queda el record que li agradava la meva feina relacionada amb el món forestal, a l’aire lliure i en constant contacte amb la natura. Sóc llicenciada en Geologia i també vam trobar en comú la fascinació per la formació de la terra, la gea, els rocs i la creació d’aquest món on vivim, les seves formes externes, entendre el que hi ha a l’interior i com està viva. L’escala del temps geològic requereix obligatòriament obrir la ment, imaginar l’evolució, transportar-te ben lluny i fa que els paisatges ens fascinin.
En els propers escrits explicaré curiositats del medi natural i experiències pròpies amb la mare terra. Aquest tros de territori que ens acull i que hem de cuidar perquè la gaudeixin els que venen al darrere. Mentrestant, aquestes setmanes vinents caminem per la Serra de Marina, conscients de les poques pluges que hem tingut enguany i com la natura les passa magres per seguir els seus cicles estacionals. Busquem els torrents i racons ombrívols, que ben aviat trobarem a terra petites catifes de fulles de color terrós; roig, marró, ocre. Ja sigui al torrent de les Bruixes o cap a l’entorn de la font dels Caçadors.
Trobareu quatre passejades guiades organitzades pel Parc de la Serralada de Marina abans de finalitzar l’any; 29 d’octubre, 12 i 25 de novembre i 3 de desembre. Aquí trobareu la informació: https://parcs.diba.cat/web/agenda/marina
4 Comments
M’encanta i maravella com t’expliques i com sorgeixen totes les explicacions que fas. Ànims! I espero poder llegir el proper.
Enhorabona per la iniciativa, Laura.
Malauradament tenim molts Jaumes per descobrir i que tampoc podran veure el seu somni complert.
Seguim lluitant per a què el nostre meravellós país pugui respirar aires de llibertat.
Serà un plaer poder-te anar llegint.
No vaig tenir el plaer de conèixer en Jaume, gràcies per compartir aquelles estones tan dolces que vas gaudir amb ell.
Ens recordes que hem de lluitar tots junts pels propòsits importants i que per assolir-ho es requereix grans dosis de passió, determinació i dedicació.
M’agrada com encoratges a estimar la nostra terra i és molt interessant la proposta d’aprendre a conèixer-la i gaudir-la.
Enhorabona i sort amb el butlletí!
M’ha agradat molt llegir el que has compartit, sense conèixer en Jaume, et pots fer a la idea que va estar una persona fantàstica, has descrit amb una sensibilitat exquisida la teva relació amb ell, segur que se sentiria molt content i orgullós per la teva iniciativa.
Enhorabona, et desitjo molta sort!
Una abraçada
PD. Soc la mare de l’Olga.