La Torre Pallaresa, en venda per 9 milions d’euros
Fonaments per a una societat del decreixement (6)
REPORTATGES
JOSEP SOL, D’UN TEMPS I D’UN PAÍS (II)
JACINT TORRENTS
El primer article de caràcter polític de Josep Sol és del 1934 al diari La Publicitat,1 i té interès, perquè ens mostra com seguia la informació i les reflexions de notables intel·lectuals de l’època, sobretot francesos i anglesos. En aquest article fa la ressenya d’una conferència d’Andreu Nin a l’Escola del Treball de Badalona, on aquest va parlar de les bondats del sistema soviètic. Sistema que assegurava, deia, a tothom l’educació i l’atenció sanitària i protegia la vellesa. D’aquesta manera desapareixia la por al futur. La por, deia Nin, empeny els qui viuen en el capitalisme a desviure’s per estalviar i acumular diners.
En aquest article Josep Sol feia notar la coincidència del que deia Andreu Nin amb un altre recent article de l’aventurer i escriptor antifeixista André Malraux: “La metamorfosi del futur”, publicat a Le Journal de Moscou. Els articles de Malraux apareixien en aquest setmanari propagandístic que era escrit en francès, però que es feia a Rússia, i que es rebia a Barcelona. Era llegit per tothom qui volia saber cap on anava el país dels Urals.
El filòleg i escriptor Jacint Torrents publica a Fòrum-Grama una sèrie de sis reportatges sobre l’escriptor colomenc Josep Sol i la política dels anys 30. Aquest n’és el segon capítol.
Llegiu el capítol 1: “Josep Sol, “company de viatge”?”
Malraux, precedit per la fama de La condició humana —per la qual havia rebut el premi Goncourt el 1933—, havia estat convidat al Primer Congrés d’Escriptors Soviètics a Moscou. Hi havia passat uns quatre mesos del 1934, admirant les bondats de tot el que volien que admirés. Els soviètics el volien com a company de viatge, i ho va ser durant un bon temps fins que, seduït per una nova aventura, s’involucrà en la guerra d’Espanya. Fou aleshores que es decantà per Trotsky, que feia oposició a Stalin. Més endavant va oscil·lar cap a la dreta fins arribar a ser ministre de Cultura de diferents governs gaullistes. De fet, el 1968, després del seu darrer viatge a Moscou com a ministre, Malraux va escriure: “Ja no crec ni una paraula del que creia”.
El seguiment dels articles d’André Malraux va impulsar Josep Sol a escriure-li una carta en què li demanava la seva intermediació davant Jean Guéhenno, crític literari de la revista Europe. Pretenia que considerés si es podia fer la traducció al francès de Camins de França, de Joan Puig i Ferreter, l’autor català que Josep Sol més admirava en aquells moments i que, en certa manera el va patrocinar.
I, sobretot i a més a més, li demanava si l’escriptor podia ajudar a emigrar a Rússia els amics de Santa Coloma que havien participat en els fets del Sis d’Octubre de 1934 i que ara, havent fugit, vagarejaven per França. Josep Sol relata l’episodi en la narració “Enllà dels camins”, dins Elionor (1935), on explica que ell no es va atrevir a fugir. La resposta de Malraux fa entendre que els amics colomencs no havien de comptar amb la seva recomanació perquè més aviat els perjudicaria.
No obstant això, en nota manuscrita al peu de la carta diu que sí que s’ofereix per ajudar Josep Sol, si vol fer al viatge a Rússia. Hem de pensar que la motivació de la demanda d’anar a la URSS que Sol devia fer a Malraux es devia, més que no pas a un desig de participar en la revolució, a la curiositat d’un periodista àvid de viatjar a un lloc on estaven succeint uns fets que serien històrics.
En un posterior article a La Humanitat sobre la novel·la premiada de l’escriptor francès no es va poder estar d’explicar als lectors el que va qualificar com un “bell gest d’André Malraux”: “Fou a propòsit d’uns nostres amics, refugiats a França amb motiu dels fets d’octubre. Marcel Arland ens havia escrit pel gener: Conec molt a Malraux; és un dels meus amics més antics. ‘C’est une très belle figure, que mereix tota la vostra estima. Si l’escriviu, feu-ho a la N. R. F.’ Així ho férem. Al cap de vuit dies rebíem lletra de Malraux: Per causes que no són del cas, però, els nostres amics no pogueren arribar a Paris i posar-se en contacte amb Malraux.”2
- “L’experiment rus – Desaparició del futur com a temor?”, La Publicitat, 21-VII-1934. ↩︎
- «L’autor de La condition humaine. André Malraux», La Humanitat, 5-V-1935. – Marcel Arland (França 1899 –1986): novel·lista, premi Goncourt 1929, a qui Josep Sol dedicà la narració «Margarida», dins Elionor. – N.R.F.: Nouvelle Revue Française. ↩︎
Més articles de Jacint Torrents
sobre Josep Sol:
· Josep Sol i el pintor Francesc Serra
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol
2 Comments
Magnífica sèrie, que ens posa a l’abast la complexa figura de Josep Sol. Gràcies, Jacint.
Moltes gràcies Jacint per descobrir-nos tantes coses de Josep Sol.