El déu de les petites coses (1)
El Baix Besòs, capital cultural de Catalunya
Homenatge a l’autor de
“Tirallonga dels monosíl·labs”,
Pere Quart
—————————
Relat literari de JOAN TUDELA
I tant que en tens, de sort. Sort en tens que tens sort. Que per què? Per tot i més. Si ets franc amb mi, has de dir que sí, que en tens, de sort.
Plou i fa sol. No fuig el cel blanc que ve del nord, ni fuig el cel blau que ve del sud. El vent fort de la nit ja és ben lluny. Cap crit de llamp, cap llum de tro, cap au al cel. Un gat ben fosc. A dins, un niu de pau. Sóc amb tu. Amb la llar de foc, no fa gens de fred, tot i que jo mai no en tinc, de fred. El ram de flors fa goig, mes a mi cap ram de flors no em fa prou el pes. Dorms? Jo mai no tinc son. És que mai no sé ben bé què he de dir… ni si he de dir res. Jo sé què hi faig, amb tu; jo sé qui sóc. A mi no em mou ni l’or ni l’art. Faig el que he de fer. Ni més ni menys. Jo sóc com sóc. És el meu fat. I punt. Ja no dorms? No tot és de franc, ja ho sé; mes jo t’ho dic tot de franc, t’ho dic tot ben clar.
Ras i curt: no tens més temps.
_____________________________________
Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela