Al meu país la pluja

OPINIÓ

ALBERT FABÀ

Diumenge [27 d’octubre] al vespre presentava “Miscel·lània poèticomusical” a Tortosa, la ciutat on vaig néixer. Iniciàrem l’espectacle amb Estellés, acompanyant-lo de la música, sempre entranyable, de Josep Pascual. Vàrem continuar amb alguns trossos de “Els ulls dels pobres”, el muntatge que vam fer en homenatge de Joan Guerrero (també amb Josep i Manolo Manzano). I vàrem acabar amb algunes cançons. Raimon. Ovidi. Llach. Maria del Mar Bonet. Paco Ibáñez. Al Tall. Marlene Dietrich. I “Plaers”, un poema del vell Brecht.

Com si fos una premonició, vaig iniciar aquest bloc amb la primera estrofa de la cançó que porta el nom que encapçala aquests mots, que el xativí interpreta a capel·la i que a mi m’agrada tant cantar.

“Al meu país la pluja no sap ploure:
O plou poc o plou massa;
Si plou poc és la sequera.
Si plou massa és un desastre”

En les primeres versions de la peça, “desastre” havia estat substituïda per “catàstrofe”. A Tortosa plovisquejava, el diumenge 27 d’octubre, al vespre. Res, però, podia donar a entendre, de les Terres de l’Ebre estant, que al dia següent s’esdevindria el “desastre”, la “catàstrofe” a les terres del sud. Les nostres estimades terres del sud, les del Burjassot d’Estellés. O les d’altres ciutats de l’Horta valenciana.

A mesura que s’ha anat fent evident la tragèdia, he anat repassant la cançó, l’he cantat i recantat, amb els ulls enterbolits, com un petit homenatge (molt personal) cap aquelles persones que ho han perdut tot, en molts casos, el bé més preuat, la vida.

No us parlaré de la necessitat de fer un balanç de com s’han fet (o malfet) les coses. I què hauríem de fer, per prendre’n nota. Temps hi haurà, més endavant, per pensar-ho (o repensar-ho).

Només vull compartir amb vosaltres alguns dels canvis que vam introduir en el nostre espectacle del dissabte 9 de novembre, de la mateixa factura que el tortosí. Dissabte a La Colmena. Per a amics i companys de la feina, arran de la meva recent jubilació. Primer de tot, l’Estellés. Al Coral Romput, el poeta de Burjassot enumera una sèrie de pobles, alguns afectats també per la riuada:

“I el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el ten que ve de Llíria i el que puja a Paterna.”

No teníem previst incloure el poema. El vam afegir. Com també vam incloure una nova cançó. “Malaguenya de Barxeta”. Amb els noms de la primera estrofa, canviats:

“Mira si he corregut terres
Que he estat en Benetússer,
En Catarroja i Paiporta
En Massanassa i ací.”

Aquí, la cançó original:

Per acabar amb “Al meu país la pluja”. 

A Tortosa hi vam començar i a Santa Coloma hem clos l’espectacle. 

Com el nostre sentit homenatge.