Santa Coloma, ciutat ferida
Un futur cooperatiu és possible
MARGA DORDELLA
El Fondo és un barri viu, un barri dinàmic, un barri transitat, amb moltes botigues, les voreres plenes de gent amunt i avall. En alguns moments tinc la sensació que em falta espai vital, aquell que necessitem per no topar amb l’altre, amb gent de tot arreu i color, que han vingut a la nostra ciutat buscant nous horitzons. Gent que, igual que cada una de les persones que fa molt de temps que hi vivim, bateguem al mateix so. Totes volem un futur millor.
Jo sempre dic que en els pròxims anys serà un bon barri per viure-hi. Altres veïns consideren que el barri ha perdut molt en els últims anys degut a la immigració. Potser és que no he tingut males experiències en aquest sentit, visc en un edifici de quatre veïns ben avinguts, sense problemes amb el manteniment de la comunitat, tot i que en un passat en vàrem tenir amb una veïna que no era immigrant, era nacional.
El tema recurrent per part d’alguns partits és la seguretat, i en això van centrar la seva campanya electoral. La meva experiència és que fa uns anys un jove em va estirar la bossa que portava penjada a l’espatlla i me la va tornar un xinés que, assenyalant el rellotge, em va dir: “Moro malo, però tu muy tarde”. Eren les 12 de la nit.
La veritat és que on sí em van robar la bossa va ser a Passeig de Gràcia cantonada Diagonal: una moto va pujar a la vorera i el que anava darrere em va estirar la bossa penjada a l’espatlla i ningú va córrer per retornar-me-la.
Però perquè el Fondo sigui un bon barri per viure-hi, la mirada de l’administració ha de canviar, i ha de prendre mesures.
La normativa sanitària ha de ser igual per a tots els barris de la ciutat. El pitjor és que a l’hora d’aplicar-la sigui més laxa en funció de qui regenti els establiments d’alimentació i de restauració, perquè el que s’està fomentant és que no es produeixin canvis per millorar la situació. Crec que els seus clients ens mereixem un bon servei i seguretat alimentària. També perquè provoca actituds racistes per part d’aquells establiments de la ciutat que reben inspeccions i se’ls obliga a canviar instal·lacions o maneres de fer.
L’ocupació de voreres estretes per part de fruiteries fa que es converteixin en un perill per als vianants, que ens veiem obligats a baixar de la vorera.
És un barri amb potencial, amb elements de centralitat, convivència i riquesa cultural com és la biblioteca, el mercat, la llar d’infants, però on ningú ha fet res efectiu per erradicar la mala olor d’aquests equipaments per convertir-los en espais d’autèntica convivència.
No necessitem més policies sinó espais públics dignificats amb un manteniment acurat tant de conservació com de neteja, on poder conviure i compartir. La densitat demogràfica del nostre barri s’ho mereix i és responsabilitat de l’administració fer que totes les persones que hi vivim puguem gaudir de la dignitat que ens mereixem, contemplant també els petits detalls: jardineres amb flors, tendals al parc infantil, tapar la part posterior dels habitatges que donen al parc amb un mural, voreres endreçades, neteja als carrers, actualització del reciclatge, reparació de les rajoles trencades, etc. Necessitem més mediadors i més dignificació.
2 Comments
L’any passat, quan encara estava a Òmnium, em vaig quedar favorablement sorprès per la immensa feina que fan les treballadores de l’Ajuntament vinculades al projecte “Viu el Fondo”. Diverses entitats vam ajuntar els esforços en la Diada de la Primavera amb una activitat adreçada a fer visible la diversitat lingüística del barri. En un mapa gran que havien confeccionat companys i companyes d’una de les entitats convocants, calia situar el teu país i escriure el nom de la teva llengua (en català i també en aquesta mateixa llengua). Com érem vora l’escenari on es feien actuacions vam poder copsar directament el gran ventall de possibilitats culturals vinculades al barri, del flamenc a les sardanes, passant per balls mexicans o una demostració de tai-txi. Hi participen més de vint-i-cinc entitats. Però les veritables ànimes de l’assumpte són les noies del Projecte de Transformació Social i Comunitària del Barri del Fondo. Queda dit.
Vaig coincidir molts anys amb en Jaume al carrer Roma, al mateix bloc del Barri Llatí. Hi érem una comunitat ben diversa (Sierra Leone, Equador, Bolívia, Argentina, etc) i eren els nacionals precisament aquells qui protagonitzaven episodis incívics. Alguns veïns al barri, amb casos de maltractaments i baralles, eren nacionals. Qui “ocupava” la plaça del Llatí fins a altes hores (bevent des de la tarda o fent les seves necessitats allà mateix, en presència dels fills més petits) eren nacionals. Quan tancaven els Mossos els carrers per fer alguna batuda per drogues, era pels nacionals… Hi vaig viure dels 19 als 45. Tant de bo pogués reescriure la meva experiència amb un altre discurs: com d’altres ‘ex-ciutadants’ han fet.