¿Pedagogia o proselitisme?
El Fondo batega
FERRAN SARO
En els anys de la meitat del segle passat, Santa Coloma va sofrir tants cops que va quedar ferida de mort.
El riu Besòs, arran dels murs que es van aixecar en les dues ribes i de la contaminació dels vessaments de les nombroses indústries, s’havia convertit en un clavegueram a cel obert, contaminat, plenament mort.
Pocs accessos a la Serra de Marina que, gràcies a les tasques de recuperació i de manteniment que feia el Centre Excursionista Puig Castellar, es va poder salvar, igual que el poblat Ibèric, abandonat per l’administració franquista i que ara forma part dels nostres signes d’identitat. En aquells anys una gran part de la ciutadania colomenca desconeixia l’existència del poblat.
La nostra ciutat, pràcticament en dues dècades (1960 i 1970), arribà als 140.000 habitants. Sense serveis, ni transport públic, sense escoles, els carrers estaven sense urbanitzar i sense col·lectors, ni clavegueres, ni semàfors. Sense parcs ni zones verdes, etc. Enmig del desastre en què s’estava convertint la ciutat, coincideix que el gener de 1970, el butlletí oficial de la província informava que el Consell de Ministres havia concedit el títol de ciutat a Santa Coloma de Gramenet.
Aquell títol, en aquell moment va passar totalment desapercebut, i va fer més mal que bé. Sí que va ajudar a fer augmentar el nombre d’especuladors que, aprofitant la nul·la planificació urbanística de la ciutat, van dedicar tot l’esforç i molts beneficis a la construcció. Mai s’hauria d’haver aprovat la construcció d’habitatges a la Serra de Marina, on es van fer els barris de les Oliveres i de Can Franquesa.
Quasi de forma paral·lela a l’atorgament del títol de ciutat, les administracions aprovaven a finals dels seixanta continuar amb el Pla Parcial d’Ordenació de la Zona Nord-Oest (afectant Can Zam). El pla pretenia convertir Can Zam i la zona forestal en una zona edificable i industrial. Es preveia construir-hi prop de 20.000 habitatges. Amb aquella aprovació, el consistori obria una ferida més i al mateix temps començaria una de les lluites populars més crucials: “Can Zam Verd, Can Zam per al Poble”.
Santa Coloma, el poble petit i tranquil dels anys vint, donava pas de forma vertiginosa a ser clarament un suburbi, o com es deia en aquell temps, una ciutat dormitori.
A mesura que el petit poble anava desapareixent, la ferida de la ciutat nova era cada cop més gran. La venda a Barcelona de tot el territori colomenc del Bon Pastor i de Baró de Viver, cap al 1945, va significar una gran pèrdua. Santa Coloma va perdre un nombre important de veïns i prop de dos kilòmetres quadrats de territori, dels 9 que tenia en aquell moment. El futur de la ciutat de Santa Coloma va quedar anul·lat per l’error d’aquella venda.
Una altra de les ferides rellevants que Santa Coloma va estar a punt de patir era voler construir la B-20, de forma oberta (és a dir, no soterrada) al seu pas per Santa Coloma. Si hagués estat així , tots els barris del districte tercer (Singuerlín, Oliveres, Can Franquesa, Guinardera, Serra de Marina i Can Calvet) haurien quedat separats de la resta de la ciutat, a causa de la B-20, sense el valuós Parc Europa.
En arribar a finals de la dècada dels anys setanta, la ciutat estava a punt de quedar col·lapsada, amb poques possibilitats per guarir-la.
Havent rebut tants cops i ferides, seria possible salvar Santa Coloma de Gramenet?
1 Comment
Mucho tiempo ha pasado y mucho lo llovido desde que no se podía pasar a Santa Coloma por la riera que había donde hoy está el parque Europa y que con las lluvias se convertía en un verdadero río. Hoy la ciudad está muy bien, es verdad, y gracias a Luís y el equipo que no cedió a la idea de los socialistas y otros de no hacer el parque y dejar Santa Coloma dividida en dos. Luis, una gran persona muy poco valorada por el conjunto del pueblo y que trajo grandes mejoras para los ciudadanos. Hoy tenemos nuevos retos a los que no parece se quiera hacer frente de forma seria: vivienda pública, sostenibilidad y mejora de servicios varios, concienciación de las personas en el respeto a la diversidad. El respeto a la naturaleza es esencial para la mejora de todo el planeta.