Un polític professional

ANTONIO MOLINA JUANES

Una persona professional és aquella que compleix amb la seva feina d’una manera efectiva, que sap el que es fa, que sap què és el millor per obtenir els resultats que es proposa. Un polític professional és aquell que entén que cal prendre les decisions correctes en el moment que es demanden. Jo, disculpeu, tinc una certa aversió cap a la professionalitat i cap a l’eficiència i sempre he estat més aviat anàrquic, una mica xapussero, desendreçat. Però mira, de tant en tant, tinc els meus cops. Si el qualificatiu polític professional està desacreditat, he de dir que des de fa un temps li estic agafant estima. Soc jo un polític professional? Com totes sabeu, fa uns anys, el 2023, vaig ser designat com a candidat d’En Comú Podem per Santa Coloma de Gramenet perquè em vaig proposar, que no em va obligar ningú i ho vaig fer amb totes les ganes i tot l’orgull de representar com a cap de llista un espai polític important i fonamental per entendre la Santa Coloma del present. Us ho podeu creure? Lluís Hernández, Ferran Saro, Loli Gómez, Siscu Sánchez, Alexandra Sevilla, Jonatan Fornés i jo, El Toni. Aquestes eleccions venien precedides d’un panorama excepcional. Una alcaldessa pràcticament inexpugnable, la Núria Parlon, governant amb majories absolutíssimes que aglutinava molt vot d’una esquerra heterogènia de la ciutat. Per altra banda, un candidat com Gabriel Rufián, que venia a tractar de tu a tu a la socialista, pretenent aglutinar el vot anti parlonista d’esquerres. I, per no fer més rebombori, soroll interessat en un espai que sempre ha demanat calma, comunió i harmonia. Les circumstàncies no eren propícies i encara i així, vam fer una campanya excel·lent, vam recuperar un esperit de família política que estava en risc, i ens vam quedar a molt pocs vots d’aconseguir representació al consistori. Bé, tot això ja ho sabeu. Finalment, l’alcaldessa Parlon va revalidar la seva majoria absolutíssima, el candidat Rufián en va quedar molt, molt lluny dels seus objectius, l’esquerra a l’esquerra… en fi. Durant aquest temps transcorregut he intentat ser un polític professional. Com a responsable d’un espai polític que ha sofert un cop duríssim, vaig posar-me com a objectiu mantenir l’esperit de la família política dels Comuns amunt, de no defallir i arribar al 2027 en les millors condicions internes i externes per tornar a ser referents de l’esquerra a la ciutat. He buscat el diàleg amb altres forces polítiques, escoltant tant a la nostra gent com a gent d’altres organitzacions que ens demanaven i demanen encara que aturem aquesta indisposició permanent l’entesa electoral. Sense èxit. He tractat de mantenir com a responsable polític una actitud engrescadora cap a la nostra participació en la política municipal i quant a l’assumpció d’un nou marc de relació amb les esquerres, des dels socialistes als independentistes, davant l’amenaça i la realitat de l’ascens de l’extrema dreta. I arribat el moment he plantejat si soc jo la persona que ha de tornar a encapçalar una candidatura de Comuns o bé és millor que sigui un altre qui es posi al capdavant, qui encarni allò que els Comuns de Santa Coloma volem oferir a la ciutat el 2027. Sí, tothom sap que els projectes no depenen d’una persona i que els èxits i els fracassos tenen sempre molts responsables i que, especialment nosaltres, som un equip, un col·lectiu on ningú és imprescindible i totes som necessàries. Però, el pes d’haver estat la cara visible d’un projecte que no assoleix el seu objectiu és gran, digues-me dèbil o amb poca autoestima respecte a qui no dubta a perseverar en el seu destí messiànic o en el seu perfil d’imprescindible. La política no és cap repte personal, en la política ningú et deu noves oportunitats, ni has de pensar més enllà del que convé al teu espai, a la teva gent. I penso què és millor que, si volem alterar el curs dels esdeveniments, impulsar una candidatura amb una persona que vulgui i representi allò que pensem que som els i les Comuns: una esquerra transformadora i útil, una esquerra amb proposta, una esquerra que surt del carrer, però que no defuig el govern, que ha governat i que ho vol tornar a fer. I aquesta persona és la Rosa Perea. En un món en què moltes coses semblen irracionals, inintel·ligibles, bàrbares, simbòliques, buides, el millor que podem fer és presentar una persona que és transparent, què és natural, què no s’amaga i què estima Santa Coloma. Tota Santa Coloma. I ho ha demostrat. Un polític professional no estaria lamentant-se i repetint durant anys quina mala llet el que ens va passar al 2023. Un polític professional vol el millor pel seu espai polític. I el nostre espai polític vol el millor per la nostra ciutat i per la nostra classe. Per això, i perquè així no em llegireu més gemegar sobre el passat, apostem pel futur. Com un bon polític professional.