Enllà
Victor Serge, les cartes del dissident
SALVADOR BACARDIT
L’elecció del cardenal, argentí i jesuïta, Jorge Mario Bergoglio com a Papa, successor de Benet XVI va despertar, des del primer moment, moltes esperances de renovació dins de l’Església. Però sorprenentment els dotze anys que ha durat el seu pontificat han sacsejat moltes consciències més enllà dels murs eclesials.
El Papa Francesc va tenir molt clar, des del primer moment, que l’alegria de l’Evangeli («Evangeli Gaudium», va ser la seva primera encíclica) havia d’arribar a les perifèries socials i existencials del nostre món. I així ha estat! La seva veu, clara i valenta però propera i entenedora per a tothom, s’ha fet escoltar des dels mandataris de tots els continents fins els col·lectius més vulnerables com els immigrants i els «descartats», com ell els anomenava, de la societat.
Va ser una experiència entranyable l’audiència que ens va concedir, el 10 de desembre del 2022, al Seminari de Barcelona. Va deixar de banda un discurs que duia preparat i va preferir que li féssim preguntes. Una llarga conversa amb un to d’una sorprenent cordialitat i franquesa.
En el seu moment, ja vàrem explicar que en Jaume P. Sayrach, amb ocasió d’aquella audiència, em va demanar que entregués al Papa (i així ho vaig fer) un llibre d’ell amb una dedicatòria en la qual el felicitava pel seu compromís de fer una Església pobra per als pobres. El mateix nom de Francesc que va escollir Bergoglio ja el situava com a seguidor del Poverello d’Assís.
Sovint recordo que en Jaume P. Sayrach qüestionava una Església centrada en ella mateixa. Cal sortir als carrers i a les places perquè el missatge alliberador de Jesús de Natzaret arribi a tothom. Justament una Església «en sortida» és la que ha demanat insistentment el Papa Francesc.
Tant de bo, el nou successor de l’apòstol Pere que hauran d’escollir els cardenals de tot el món, en el nou conclave, tingui continuïtat amb el pontificat de Francesc per seguir donant llum i esperança, dins i sobretot fora de l’Església.
Aquí podeu veure la carta enviada pel Papa a en Jaume a finals de 2022
2 Comments
Un article sentit, oportú i mesurat. Una Església “en sortida” serà una llum d’esperança en un món convuls, amb molta gent desorientada. Felicitats
Al món falten líders que apostin sense embuts per la PAU. Ara per ara és el més important, junt amb la fabricació explotació d’armament que és un escàndol amb la quantitat de pobresa existent. En comptes de dir que Déu ho faci!!