La Torre Pallaresa, en venda per 9 milions d’euros

CAÇAT AL VOL

REDACCIÓ

És un dels edificis renaixentistes més importants de Catalunya i una joia del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet. Està en venda per 9 milions d’euros: la Torre Pallaresa, al camí de Sant Jeroni de la Murtra. Des de l’any 1942 n’ha tingut cura la família Ribera Rovira, que l’ha mantinguda ben restaurada. Ara està anunciada en diversos portals immobiliaris d’habitatges de luxe. La promocionen com una “casa de camp” a Santa Coloma, amb 16 habitacions, 7 banys i 1.900 metres quadrats. 

El casal ha tingut diversos propietaris al llarg de la història. El 1867 va ser adquirida per Albert Coll i Valls. Anteriorment, i durant 300 anys, va ser propietat dels Caçador. El bisbe Joan de Cardona va comprar la casa el 1520 i la va engrandir fins a convertir-la en el gran casal renaixentista que es conserva avui. S’hi va aixecar una gran torre militar, de defensa i, al costat oposat, la torre civil amb la capella a la planta baixa, tal com es constata en la fitxa del catàleg patrimonial colomenc. Els emperadors Carles i Isabel, protectors del bisbe, van donar a la casa el títol de castell de Carcerenya. Però, segons alguns autors, la casa té orígens en l’època romana, tot i que no s’ha pogut demostrar.

“S’erigeix imponent en un símbol d’elegància i distinció als afores de Barcelona. Construïda l’any 1012, aquesta mansió senyorial ha travessat els segles, s’ha transformat d’una humil masia agrícola a una residència senyorial d’estiu i finalment en un imponent castell”, diuen els anuncis immobiliaris. Hi destaquen una estructura d’influència gòtica i una disposició “refinada” en la façana i en l’interior. Per convèncer possibles compradors, remarquen que la casa va acollir cavallers i reis i va passar moments de grandesa i de decadència. “Es diu que fins i tot l’emperador Carles V es va poder allotjar en aquesta torre durant una de les seves visites a la ciutat. L’herència d’aquestes figures es reflecteix en les finestres principals de la torre, esculpides amb els retrats del mateix Carles V i Isabel de Portugal, com un tribut a l’estreta relació que mantenia el bisbe Joan de Cardona amb l’emperador”, coincideixen a descriure els anuncis.

Més enllà de la seva història, venen igualment un “santuari de bellesa i tranquil·litat” amb 22 hectàrees de terreny agrícola i forestal, una piscina, una pista de tennis, un pou d’aigua i una font d’aigua de mina. Disposar-ne, diuen, ofereix “una experiència de vida excepcional per a aquells que busquen el millor pel que fa a comoditat, bellesa i privacitat en la ciutat de Barcelona”. Un món de luxe i exclusivitat al cor de Catalunya, rematen.

La Torre Pallaresa, que va ser declarada pel ministeri de Cultura l’any 1931 com a Monument Històricoartístic d’Interès Nacional, podria entrar en una nova fase de la seva llarga història amb un canvi de propietat que atia el debat ciutadà: no hauria de comprar-la l’ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona o alguna administració pública perquè en tingui cura i n’expliqui i en museïtzi la història i la memòria? L’ajuntament, en el catàleg de patrimoni, reconeix que és un dels monuments de més rellevància històrica i arquitectònica de la ciutat. L’altre és la Torre Balldovina, seu del museu municipal.

Un cas semblant va ser, fa uns anys, el de Can Butinyà. Les administracions públiques no es van posar d’acord per adquirir-la i la masia va ser venuda a mans privades.