Marta Vallverdú i el mirall d’Homer

OPINIÓ

JORDI VALLS

De Marta Vallverdú admiro la seriositat, l’exhaustivitat i la precisió en l’assaig.  El seu mestratge pedagògic es desplega en dos llibres imprescindibles: Viatges literaris a la Polinèsia: Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra (2007). I Seixantisme. L’esclat cultural dels 60 (2023), dues temàtiques molt diferents, al voltant de la cultura catalana que mostren aspectes insòlits i centrals poc estudiats o encara massa dispersos. El treball assagístic de Marta Vallverdú és endreçat i clarificador, de tal manera que els seus treballs són referents útils d’estudi.

Vallverdú no tan sols treballa l’assaig, sinó que també ha fet sort en la narrativa. Odissees quotidianes (2024) és el seu primer llibre de contes, en total vint, que pren els joves com a protagonistes per expressar una realitat poc divulgada, la del jovent actual i la seva relació amb la complexitat del món contemporani. En tots els relats destaca la capacitat de resiliència dels adolescents. Hi ha temàtiques que mostren situacions personals molt dures. A diferència d’altres llibres de caràcter juvenil on la fantasia és el recurs per superar les proves que les accions els ofereix, en el cas d’Odissees quotidianes, la maquinària dels fets reals són conseqüències lògiques que el lector pot reconèixer fàcilment. La il·lusió i els desenganys dels joves, amb la contradicció de créixer que forma part de les emocions vives provocades per les accions dels relats. Trobem conflictes derivats de la migració, de la pandèmia, de la pèrdua, conflictes que són reptes que s’hauran d’afrontar amb els recursos emocionals i d’enginy de cada heroi. Com Ulisses hauran de fer servir el sentit per anar superant els obstacles i arribar més tard o d’hora a cada particular Ítaca, és a dir, el destí que els pertoca a cadascú.

Des del primer conte “Copyright”, Marta descriu molt bé les sensacions davant de l’enamorament i la frustració: “Ella, amable, continuava escoltant-me, tot i que al final, ja no em reia les gràcies amb franquesa. Els petons s’havien apagat, ja no hi havia la brillantor en els seus ulls, tot era com mecànic. Del foc, i no sabia per què, ja no restaven ni les brases. Hi havia algun altre noi?”. O l’aventura d’Omar al conte “Odissea” com se’n surt després d’haver fet el pas de venir del Marroc com a migrant il·legal. I com anirà superant les dificultats amb un pèl de sort amb les persones que es va trobant i una actitud positiva. Vallverdú no defuig recursos simbòlics, en aquest cas l’Estrella Polar com a guia d’un destí que des de l’origen el fascinen i l’ajuden a visualitzar un futur: “A la nit vaig sortir al defora, i mentre escoltava la cadència contínua de l’aigua, vaig alçar el cap i l’espectacle em va commoure. Era el mateix firmament del meu poble del Marroc, un camp brodat de diamants que resplendien poderosos.” En “El gelat més dolç” l’element simbòlic serà un esquirol: “En arribar a la tenda, la llum del dia era límpida, però encara es respirava la quietud. Abans de descórrer la cremallera vaig mirar enlaire. El meu esquirol era allà, mirant-me fixament des d’una branca alçada, amb els seus ulls negres brillants, immòbil. Va remenar una mica el seu floc de cua, elegantment.”

En el conte “Finalment” la lectura de Solitud, de Caterina Albert, amb pseudònim Víctor Català, es barreja amb les vivències dels protagonistes en una trena de final revelador, novel·la i experiència es barregen i a partir de l’acció dels joves i de la mestra es resol la interpretació de l’obra l’autora empordanesa. A “Ascensió i davallada” l’assetjament del grup i la natura com un recurs de retrobament amb la veritable identitat i prendre valentia per despendre’s de les falses dependències: “I així, molt més tard, després d’haver fet el cim, ja a la tarda, mentre davallava saltant per la tartera, recordava aquell paisatge infinit, que era també el del meu pensament. No podrien rebaixar-me més per viaranys degradants, repulsius, ja no eren els meus. Em sentia forta.”

Llegir Odissees quotidianes ens acosta al món dels joves des de la nostra contemporaneïtat i ens mostra amb pèls i senyals les problemàtiques reals amb què es van trobant, Vallverdú, ens ofereix un retrat fidedigne, endreçat, ple de símptomes molts cops invisibilitzats per la vida quotidiana. Per als joves aquestes problemàtiques esdevenen veritables odissees que de vegades són difícils d’expressar, Vallverdú aconsegueix transformar en literatura les problemàtiques dels joves que en el millor dels casos els ha de fer madurar, però que no deixen de pressentir-los com a perills que poden ser definitius i poden marcar vides per sempre.

Bona i necessària literatura, d’aquella que fa pensar i que, sobretot, ens ajuda a entendre com poden viure els joves les realitats exposades. D’Homer a Marta Vallverdú, amb una flama estimulant i valenta; l’aventura d’un guerrer com Ulisses no és massa diferent de la d’un adolescent que cerca respostes a la injustícia. Els uneix l’estímul i la valentia d’aprendre a com ser humans.