Fills espuris

EUGENI MADUEÑO

L’òrgan de propaganda municipal, L’Ajuntament informa, ens menysté. L’espai en què va informar de la mort d’en Jaume-P. Sayrach el gener de 2023 va ser tan minso, que feia vergonya. “I això que en Jaume era amic de l’alcaldessa, que si no, no hauria sortit res”, vam pensar més d’un. La segona vegada ha estat l’anunci de la presentació del llibre pòstum d’en Jaume, Enllà, fet del qual es va enviar deguda informació amb sobrada antelació. En aquest cas ni minso ni breu. Res de res. Es veu que a Santa Coloma cada setmana es presenten un munt de llibres, i és clar, no van trobar espai per encabir el del Jaume.

Explico això, no per expressar la meva indignació, ni per dubtar si qui mana a la ciutat -i als seus òrgans de propaganda- és l’alcaldessa o el primer secretari del PSC. Ho explico per confessar-vos que l’Ajuntament informa me’l vaig inventar jo. El primer exemplar va sortir el 23 de juny de 1979, poc després de celebrar-se les primeres eleccions municipals democràtiques. Jo volia trobar maneres de fer que la revista Grama sobrevisqués econòmicament, i, de la mateixa manera que vaig convèncer al senyor Sagrera, de l’empresa fotogràfica Nikon, que fes un concurs de fotos i l’anunciessin amb dues pàgines de publireportatge a cada revista, amb la mateixa intenció vaig convèncer el regidor de participació ciutadana, Carlos Grande, perquè l’Ajuntament publiqués setmanalment a Grama –i en un full separat que es distribuïa a banda per les botigues– dues pàgines d’informació de la ciutat. Li vaig suggerir el nom de la publicació, una mica obvi, però millor del que ell tenia, que era cap: L’Ajuntament informa. I vaig fer més. Li vaig recomanar la persona idònia per a emplenar-les, la Dori Morillo –a la que després reforçaria Tomàs Roman, ambdós membres de la redacció de Grama, els quals s’han mantingut com a funcionaris municipals des d’aleshores i fins a la seva jubilació.

Diuen que hi ha fills dels quals, veient en què esdevenen, els pares es penedeixen.