
Memòries d’un capellà de barri

Santa Coloma, ‘città aperta’

EMILIANA SALINAS
Tal i com havíem comunicat prèviament, la Maruja i jo ens vam desplaçar a Madrid per assistir al comiat del nostre amic Andrés Castaño. Tres desitjos acompanyaven l’adeu de “tots” al nostre estimat Andrés: acompanyar els seus fills Andrés, Carlos, Raquel i Elisa, i fer-los presents a tots els amics i coneguts de Santa Coloma.
La nostra presència va fer evident totes les vivències compartides per molta gent, tant de la parròquia del Fondo, juntament amb el Jaume, a les comunitats populars, al centre social, a l’associació de veïns, als moviments socials i a totes les lluites. Tots van quedar reflectits amb la participació dels seus pares en ells.
A través de les converses amb els fills comprovem com els seus pares els han sabut comunicar la profunda vivència que va suposar el temps viscut a Santa Coloma. Ens han dit diverses vegades que mai ni el temps ni la distància havien esborrat els vincles amb aquesta ciutat, que ha marcat les seves vides i les dels seus fills. Ens han agraït a tots haver conegut la gran amistat que ens unia, als seus pares i a ells, que els havíem omplert d’afecte. També que els eduquessin amb gran llibertat i en valors que sentien representats en els amics.
L’acte de comiat va ser emotiu, familiar, íntim i participatiu. Es va fer esment de les referències de gratitud que els havien arribat: el record de la seva neboda Irene, l’enviat per l’Eugeni i els amics del Jaume, i el nostre escrit.
Es va sentir l’Andrés tocant i cantant en temps de pandèmia. Es van llegir dos poemes seus, i, envoltant el fèretre, amb les mans agafades, vam cantar junts el Canto a la Libertad de José Antonio Labordeta.
Amic Andrés, descansa en pau i amb el nostre record.
Aquest text va ser llegit durant el funeral.
En recuerdo de Andrés
Hola Andrés. Aquí estamos junto a tus hijos, familires y personas que te quieren para decirte adiós y recordar un poco de lo que ha sido tu vida junto a nosotros, como amigos y compañeros en el caminarr de la vida. Tu y Virtudes llegásteis a Santa Coloma en los años 70. Todos éramos jóvenes e inquietos, alegres y con ganas de cambiar el mundo. El encuentro de la amistad y la lucha por un mundo mejor cambió nuestras vidas. Con vosotros y con tantos amigos crecieron vuestros hijos, fueron años felices cargados de una profunda relación que se ha mantenido en el tiempo. Y cómo no recordar desde vuestro regreso a Madrigal todos nuestros encuentros familiares en la Vera, los días y las noches con la guitarra cantando viejas canciones de tiempos vividos en el Fondo con el Jaume.
Andrés, tu huella como maestro también quedó patente en Santa Coloma, porque no solo te importaba enseñar materias sino sobre todo enseñar a pensar y a ser personas. Y esto, años después, tu sabes que hay alumnos que te recuerdan. Fomaste una rondalla que ayudó a disfrutar a los de la clase. Para todos los que te hemos conocido de cerca has sido una gran persona, coherente con tus ideas, crítico con la realidad, comprometido y profundo; pero rebelde, muy rebelde ante las injusticias. Sencillo, cercano, amable y querido amigo, muy amigo de tus amigos.
Andrés hablamos de ti, pero no con pena, hablamos de cómo has dejado de sufrir, de tus cosas hablamos, de tus gustos, de lo que querías y de lo que no querías, de lo que hacías, decías y sentías. De tí hablamos, pero no con pena. Y poco a poco estaremos tan cercanos que ya no necesitaremos hablar de ti.
Hasta pronto, Andrés. Gracias por ser nuestro amigo.