Santa Coloma, ciutat d’agermanaments

FERRAN SARO

Just després de les primeres eleccions municipals de la democràcia, l’any 1979, un club de petanca colomenc comença una relació d’agermanament  amb un club francès de la ciutat d’Alès-en-Cenvennes al sud de França. L’experiència és positiva i l’Ajuntament d’Alès proposa un agermanament amb Santa Coloma de Gramenet, centrat en l’intercanvi esportiu, cultural, juvenil i de colònies pels joves de les dues ciutats.

Arran d’aquest primer agermanament, podríem dir, més cultural, en la dècada dels anys 80, la nostra ciutat col·labora en diverses campanyes de solidaritat internacional, com va ser la revolució sandinista i d’altres causes, principalment  a l’Amèrica Llatina, Palestina o el Sàhara Occidental.

En aquestes campanyes solidàries participaven directament entitats i ciutadans colomencs, i tenien una forta càrrega política. Un dels primers projectes solidaris va ser la construcció d’una escola per a la ciutat de Jalapa, on van col·laborar treballadors de l’ajuntament i veïns de diferents entitats colomenques.

L’esperit solidari colomenc es concreta en agermanaments amb Jalapa (Nicaragua), el 1985; Villa el Salvador (Perú), el 1985; Edchera (Sàhara Occidental), el 1988; i Habana del l’Est (Cuba), el 1998. Amb Cuba es va signar un acord amb “L’Instituto Cubano de Amistad”. En els anys 90, es van aprovar agermanaments del tipus del d’Alès. És a dir, intercanvis culturals, juvenils, esportius, etc, amb Kilmarnock (Escòcia) i amb la ciutat de Cogoleto (Itàlia).

A aquests agermanaments de relació internacional, es van afegir uns acords d’amistat i agermanament amb dues poblacions andaluses amb molta presència d’immigrants a Santa Coloma: Huelma (Jaén) i Cabra (Córdoba). Aquests dos darrers agermanaments es van gestionar separats dels agermanaments de cooperació al desenvolupament.

Aquests acords d’agermanaments són el marc per fer possible una via de cooperació. A partir de 1997, la regidoria de cooperació i solidaritat posa en marxa el projecte “Ciutats Amigues”, que es va centrar en la realització de trobades on participaren alcaldes, regidores, tècnics i responsables d’ONG. A més de relacionar millor les diferents ciutats agermanades, tenien com a objectiu revisar la relació i proposar noves accions de cooperació i d’intercanvi. Podíem dir que existia una relació directa amb les diferents alcaldies i que les entitats colomenques donaven suport als projectes de solidaritat i cooperació amb el suport de la subvenció municipal, etc.

A poc a poc, s’han anat consolidant entitats concretes que han donat suport als projectes de solidaritat. En la proposta  d’agermanament sempre hi havia una entitat treballant. Per exemple, el Casal d’Amistat amb Cuba en l’agermanament amb l’Habana de l’Est, ACAPPS amb la població saharauí, SAHBI (ja desapareguda) amb Villa el Salvador, Huayna amb Jalapa, etc. Es va crear el Consell de Cooperació amb el rol de coordinació, i d’intercanvi d’informació dels diferents projectes, entre les diverses entitats. En els darrers anys s’han aprovat diversos convenis de cooperació amb una durada de tres anys i, darrerament, existeix una participació en xarxa amb les ciutats agermanades.

Durant els anys 90, es va fer un procés interessant d’agermanaments i de cooperació amb 10 poblacions, catalanes, franceses i andorranes que tenen en comú el nom de “Santa Coloma o Sainte Colombe”. Seria bo recuperar aquest projecte de relació i de cooperació entre aquestes ciutats i pobles.

Amb els diferents canvis polítics, el relleu poblacional i les noves immigracions, etc. caldria impulsar una nova participació social en la gestió de les relacions d’agermanaments amb fórmules de codesenvolupament. En la darrera dècada molts dels diferents projectes de cooperació s’han realitzat amb la col·laboració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

També cal recordar la importància de les trobades de les ciutats agermanades que es fan en les Jornades per la Pau i la Cooperació que se celebren a Santa Coloma. No podem deixar de mencionar  la col·laboració amb la Federación Popular de Mujeres de Villa el Salvador, de la qual va ser fundadora Maria Elena Moyano, assassinada en l’atemptat de Sendero Luminoso. Sempre recordarem a Maria Elena, que visità Santa Coloma, explicant el projecte de “La Olla” per donar menjar als nens de Villa.

El treball d’agermanaments i de projectes solidaris continua a Santa Coloma. Per mencionar-ne alguns podem, parlar de Trabajo Digno en el Salvador, Grupo de Apoyo alcolectivo de Mujeres de Matagalpa, Ingienería sin Fronteras en Ecuador, Associació Catalana per la Pau a Colombia, el projecte Educatiu-Sanitari impulsat pel Casal d’amistat amb Cuba, la col·laboració amb Cruz Roja, projecte de Mujeres Emprenedoras a Bolivia, el projecte “multilateral “Red de Comunicación” d’Entre Pobles, a Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, etc.

Santa Coloma de Gramenet sempre ha estat i és una ciutat solidària. La solidaritat forma part de la nostra identitat. Sabem que hem lluitat molt per aconseguir la ciutat digna que ara tenim i per això comprenem la importància de ser solidaris. Volem la Pau per a tots els pobles.

_____________________________________

En aquest article ha col·laborat en Josep Lluis Sánchez