La romanització del nostre terme
Gent de metro: un poeta
AGUSTINA RICO
És el títol de l’exposició i és la pregunta que ens adrecen tres artistes colomencs i que s’adrecen també a ells mateixos: I si fos el nostre germà… o la nostra filla… o fossin els nostres amics… aquests cossos de nàufrags sense vida que el mar Mediterrani torna a les platges?
I si ens fossin propers els ulls dels infants que veiem a diari en les notícies més tràgiques?
Els quadres de Fernando Montenegro, els textos de Juan Carlos Ferrer i les fotografies de Joan Guerrero es presenten en una mostra conjunta a la Biblioteca Central de Santa Coloma fins al 2 de desembre. És la segona que fan junts i no els manquen projectes. Son tres amics i tres llenguatges que sintonitzen i es complementen. Expliquen que la idea d’unir forces va sorgir de Joan Guerrero. Ell s’havia retrobat amb Fernando –a qui coneixia dels vells temps de la revista Grama on tots dos van ser fotògrafs– i havia conegut Juan Carlos a través de l’escriptor de Sant Adrià Javier Pérez Andújar.
La repetida i ja normalitzada imatge dels infants com a víctimes de tota mena de violències els va inspirar per a aquesta segona exposició. Una exposició en què és palesa la funció de l’art com a eina social i com a portadora de llum i d’esperança.
1 Comment
Una exposició plena de creativitat i gran humanitat que aconsegueix emocionar i fer aflorar la sensibilitat que a vegades perdem quan les notícies ens bombardegen constantment sobre els drames contemporanis.
Felicitacions als artistes i en especial a Joan Carles Ferrer pels seus textos tan plens de poesia i humanitat.