Santa Coloma, ciutat singular

FERRAN SARO

Durant molts anys santa Coloma ha estat vista com una ciutat difícil, insegura, amb moltes mancances i criticada per molta gent que realment desconeixia com era la nostra ciutat. Que nefasta va ser aquella visita, en la dècada dels anys setanta, d’un grup d’urbanistes del Japó que van definir la nostra ciutat com el model d’allò que no ha de ser mai una ciutat. Aquella catalogació ens va fer molt de mal.

La meva filla, Xènia, ha estat jugadora de bàsquet en l’equip el Draf de Santa Coloma durant moltes temporades i em preguntava per què quan jugaven en la pista de ciutats com Ripoll, Girona, la Seu, etc. aquelles jugadores les insultaven pel sol fet de ser de Santa Coloma.

Aquesta apreciació negativa de la ciutat podria venir del canvi sobtat que va patir la nostra ciutat, que al llarg del segle XX va passar de ser un poble petit, agrícola, on s’explotava la vinya, els cultius de secà i regadiu en les dues bandes del Besòs, etc. amb una població de 2728 habitants l’any 1920 (quan es va posar de moda la casa i l’hortet) a tenir prop de 13.000 habitants el 1930. Es van construir els primers barris suburbials amb la generalització del fet de l’autoconstrucció dels pisos. A aquesta situació descontrolada de la ciutat, caldria afegir-hi la pèrdua d’habitants i d’un territori estratègic com va ser l’annexió per part de Barcelona del Bon Pastor, incloses les Cases Barates, l’any 1945, i Baró de Viver.

En conseqüència, la nostra ciutat es col·locava en les darreres posicions en renda per càpita, fet que significava que Santa Coloma de Gramenet era una de les ciutats més pobres de Catalunya, on els ingressos econòmics sempre serien inferiors a les despeses. Un informe elaborat cap al 1989 pels economistes de l’ajuntament, dirigits per l’interventor, Pep Canals, demostrava que gestionant de forma perfecta els pressupostos municipals sempre la nostra ciutat seria deficitària.

Santa Coloma de Gramenet rebia, com la resta de ciutats, l’aportació econòmica per part de l’estat. Els criteris a tenir en compte per calcular l’aportació són: el nombre d’habitants, el nombre d’alumnes escolars i, entre altres, la gestió dels impostos principals. Aquesta aportació de l’estat a Santa Coloma de Gramenet sempre ha estat insuficient. És a partir del 2003 quan l’ajuntament presenta al ministeri d’Hisenda la proposta de ser tractada com “ciutat singular”. La proposta recull les dades i els raonaments de l’informe treballat anteriorment pels economistes de l’ajuntament. Són poquíssimes les ciutats que tenen aquesta consideració de singularitat. A partir de l’aprovació de la singularitat, l’Ajuntament de Santa Coloma crec recordar que rep cada any una quantitat d’uns 6.000.000 € (uns 1000.000.000 de pessetes). Sens dubte, amb aquesta aportació, Santa Coloma té més possibilitats de disminuir el dèficit, tot afrontant el conjunt de serveis amb millors condicions.

Per això, podem dir que Santa Coloma és una ciutat singular. Certament encara tenim moltes deficiències, moltes famílies vulnerables, manquen equipaments per a la gent gran, millorar els serveis culturals i socials, solucionar el tema dels habitatges de compra i de lloguer, acabar el gran parc de Can Zam, avançar en la participació, etc. Però amb l’esforç de la ciutat, de les institucions i de les entitats estem aconseguint (hem aconseguit) deixar de ser una ciutat dormitori i un suburbi per ser una ciutat digna. No som un suburbi, al contrari, Santa Coloma ha d’estar present en les importants i pròximes decisions metropolitanes per afrontar els diversos i complexos problemes que ens afecten a tots els nivells com a ciutat.

Ara ja podem dir que no tenim mar però sí que tenim un riu salvat i recuperat. Un riu que ens uneix amb Montcada i Reixac, Barcelona i que ens porta fins al mar a Sant Adrià del Besòs. Un riu que conforma tot un territori que cal enfortir econòmicament, social i culturalment.

Som una ciutat singular que vol continuar sent una ciutat solidària, lluitadora i volem ser una ciutat verda, feminista, amable, acollidora, catalana i participativa.