8M, dues lectures recomanades

AGUSTINA RICO

Entre els autors i les autores de qui m’he sentit a prop des de la primera lectura d’una obra
seva, n’hi ha dues que són molt distants en el temps, en la temàtica i en els mons que retraten
però que es poden situar en la línia comuna de ser transmissores d’unes vivències tràgiques.
Aquestes escriptores són Irène Nemirowsky (1903-1942) i Han Kang (1970), autores de dos
relats impactants i magnífics, molt recomanables sempre però amb un èmfasi especial en
aquestes dates al voltant de la celebració del Dia de la Dona.

Irène Nemirowsky, escriptora ucraïnesa en llengua francesa, retrata a la Suite francesa un
tema de dolorosa actualitat en diversos llocs del món entre els quals el seu propi país d’origen:
la guerra i les conseqüències que se’n deriven -territoris ocupats, bombardeigs, èxode,
refugiats…- La novel.la està constituïda únicament per les dues primeres parts de la sèrie de
cinc novel·les que projectà sobre l’ocupació alemanya de França durant la segona guerra
mundial. Irène Nemirovsky va ser deportada i assassinada a Auschwitz i el seu manuscrit quedà
entre les pertinences que van lliurar a les seves filles en una maleta. Incapaces de llegir el que
creien que era un diari de la seva mare escrit en un quadern, les filles no van descobrir fins
entrat el segle XXI que al manuscrit hi havia part d’una novel.la, que va ser publicada l’any
2004, amb el consegüent redescobriment de l’autora per a qui ja la coneixia i amb el
descobriment d’una de les grans del segle XX per a diverses generacions. El relat és tot un fresc
de la gran fugida del París sota les bombes, de l’èxode cap al sud i de la vida durant l’ocupació
nazi amb les relacions de signe divers que s’establiren entre la població autòctona i l’exèrcit
ocupant.

Han Kang, escriptora sudcoreana i premi Nobel de literatura de 2024, parla a La vegetariana – a través de les veus de tres personatges amb llaços familiars- de les relacions de parella, de rols i jerarquies dins la família, d’opcions dràstiques en la vida, d’art, de sensualitat i d’erotisme, del sentit del deure i de la llibertat individual, i d’un magma temàtic on destaquen el masclisme i el patriarcat ancestral en una societat avançada, el trastorn mental, el sentit de la vida, els traumes infantils, la natura com un ésser viu complex, el nihilisme, el desig de transformació o metamorfosi, les dificultats i la soledat en el mon actual i l’ abandonament que pateix qui no s’ajusta a la norma.

Així com la lectura de la Suite francesa desperta un caliu fraternal, la lectura de La vegetariana diposita el fred glacial de la desolació. Nemirowsky ens mostra un món en destrucció, el caos generalitzat, la lluita per sobreviure, per salvar-se i en alguns casos per salvar literalment els mobles, les mil peripècies per aconseguir menjar… Hang ens mostra, de manera subtil i deixant sovint una mena de joc de pistes, una dona que ha dit no de l’única manera que sap o que pot fer-ho, en un món que per a ella és violent i intolerable. L’escriptora ucraïnesa ha estat valorada com un dels primers testimonis del terrible moment històric que va viure i que tan bé va saber transmetre a través del relat d’unes vides anònimes. L’escriptora sudcoreana és vista com l’autora d’una valent exposició sobre els mals derivats d’una societat estricta i competitiva on les opcions personals discordants no són acceptades. La vegetariana ha estat qualificada com la Madame Bovary del segle XXI.

Sense cap voluntat de comparar-les com a escriptores ni de comparar aquestes dues obres –i partint de la base que en els gustos i en les opinions hi ha l’important factor de la subjectivitat– considero just dir que Irène Nemirovsky i Han Kang, cada una en el seu temps i en les seves circumstàncies, ens han deixat unes pàgines inoblidables i una petja indeleble en el record.