62 anys de la gran nevada del 62

Postals d’un Nadal blanc a Santa Coloma de Gramenet

ALBERT NOGUERA

La gran nevada que es va produir el desembre de 1962 és considerada la nevada més destacada del segle vint en aquesta àrea i, per a trobar-ne una de semblant, cal retrocedir fins al 9 de febrer del 1887, o al 18 de desembre del 1920. Tothom que la va viure en aquell any 1962 en rememora les vivències, amb l’afegit que en moltes llars ja hi havia càmeres fotogràfiques per a deixar testimoni gràfic de l’esdeveniment. La publicació de les fotografies en aquest article ha estat possible gràcies a l’aportació d’algunes de les set persones que han explicat els seus records i vivències de la nevada, i sobretot al recull de fotografies sobre la nevada que des de fa uns anys han fet persones com Montse Girbau, Sergio Mas o l’Ernest Prats mitjançant el grup de xarxes socials Santa Coloma de Gramenet-Imagenes i Santa Coloma Abans… Gràcies a aquest recull, podem fer un recorregut visual per algunes estampes de la Santa Coloma nevada del 1962. 

Els dies previs al Nadal del 1962 res feia preveure la nevada que s’esdevindria. Una setmana abans, l’anticicló de les Açores estava molt reforçat amb una falca anticiclònica que s’estenia sobre la península Ibèrica. A mitjans de desembre les temperatures pujaren de manera notable i assoliren valors superiors als normals per a l’època de l’any. Ara bé, el dia 22 de desembre l’anticicló s’afeblí i se’n formà un de nou al nord d’Europa amb una massa molt freda. El vent passà a ser de nord i impulsà cap a Catalunya l’arribada d’una massa freda siberiana. A partir del dia 24 de desembre, a la zona de la Mediterrània occidental es formà una baixada de les pressions que afavorí l’entrada d’una massa molt humida, principalment al litoral i prelitoral centrals, on les nevades varen ser més importants, mentre que a l’interior l’afectació va ser baixa.

A Santa Coloma es van registrar 73 cm de gruix màxim de neu a terra, mentre que a pocs quilòmetres, a Martorelles, havien caigut 110 cm de neu… A Barcelona els gruixos oscil·laven entre els 50 cm de la part baixa, i els 80 cm de la falda del Tibidabo.

La neu va començar a caure en la nit de Nadal. El testimoni de molts colomencs coincideix que, anant cap a la Missa del Gall, ja queien els primers flocs de neu i es començava a emblanquinar el terra, i que a la sortida de la Missa el paisatge semblava un conte de Nadal… El matí de Nadal la ciutat es va llevar amb uns 20 cm de neu a terra, i la nevada es va tornar més intensa. Va nevar tot el dia, fins a les nou del vespre, i fins a depassar el mig metre de neu. Per Cap d’Any, Santa coloma encara estava emblanquinada.

El dia després, en què es celebrava la festivitat de Sant Esteve, els colomencs van llevar-se amb la sorpresa d’un paisatge totalment blanc, amb gruixos de neu que superaven el mig metre. El testimoni dels qui aleshores eren infants és que ho van viure amb il·lusió i de manera lúdica: fent ninots de neu, tirant-se boles de neu o tirant-se pels desnivells amb algun artefacte que fes de trineu… Per alguns infants, aquella era la primera vegada que tocaven la neu. Alguns adults també van gaudir en un primer moment de la novetat. Alguns, retratant l’insòlit paisatge i, els més agosarats, practicat l’esquí per carrers amb pendent, com el de mossèn Jaume Gordi. Aleshores, per Nadal i sant Esteve moltes famílies venien a visitar als seus familiars, i els que ja eren a Santa Coloma van haver-se de quedar uns dies fins que no es van reprendre les comunicacions viàries. Per sort, al tractar-se d’una diada familiar, moltes cases estaven ben aprovisionades de menjar.

Passats els moments de novetat i de gaudi, van començar a sorgir els problemes ocasionats per la neu, en un poble que no estava preparat per a aquest fenomen meteorològic. El primer que es va haver de fer va ser treure la neu dels terrats i teulades, davant del perill que el pes de la neu en causés l’esfondrament. On va causar molts desperfectes va ser en els nous barris que estaven sorgint a la perifèria, perquè moltes cases eren d’autoconstrucció amb materials de baixa qualitat, i en alguns casos es tractava de barraques amb el sostre de llauna o uralita que no va suportar el pes de la neu… Algunes de les persones que van perdre la casa van tenir aixopluc en dispensaris, escoles i en la recent estrenada parròquia de Santa Rosa. 

Sant Esteve era festiu i aquell any queia en diumenge. No hi havia activitat comercial ni gent a la feina. La nevada va enxampar tothom a casa seva.  L’activitat es va paralitzar, ja que no es podia transitar pels carrers i, entre el veïnat, van anar obrint passadissos i caminets entre la neu per a poder desplaçar-se, sempre pel mig del vial per evitar aproximar-se a les façanes per por les caigudes dels caramells que es desprenien de les teulades. També van quedar aturats i colgats per la neu els autobusos i troleibusos i els vehicles. En alguns llocs va caure el cablejat del telèfon i de l’electricitat, que va suposar el tall del subministrament.

Els maldecaps per la població es van agreujar amb una baixada de la temperatura que va glaçar la neu, fet que va provocar relliscades de la gent i nombroses fractures d’ossos. Davant de les dificultats de mobilitat dels serveis mèdics, es va habilitar un punt centralitzat d’atenció d’urgència al mateix ajuntament, on es va fer una crida al personal sanitari perquè anés a atendre les possibles urgències. Al costat, hi tenien la Creu Roja per activar trasllats urgents a Barcelona, la farmàcia Altés per si calien medicaments o material sanitari, i fins i tot una ferreteria al carrer Clavé que va proveir de pals d’escombra que servirien per immobilitzar les cames fracturades en una primera cura. Al cap d’uns dies, es va poder obrir una via de sortida fins al pont vell per a connectar amb Sant Andreu. Va ser netejada per un parell de tancs dels militars de les Casernes de Sant Andreu. 

Es van assolir valors gèlids a bona part del país, però va ser en les zones afectades per la nevada on es registraren temperatures clarament inferiors a la mitjana, especialment els dies 26 i 27 de desembre, en què la temperatura va estar per sota dels 0 ºC durant tot el dia. A Santa Coloma, la temperatura mínima va arribar a -7 ºC, i en pobles del Vallès, com Cardedeu, van assolir una mínima de -15ºC. El vent de nord enviava per la conca del riu Besòs l’aire fred de la plana del Vallès, que accentuava la sensació de fred gèlid.

La nevada del 62 ha quedat marcada en la memòria col·lectiva, i tothom la rememora segons les vivències, percepcions, il·lusions o problemes que li va comportar. Per tancar aquesta passejada per la gran nevada, reproduïm un simpàtic relat de Joan López Berruezo, del llibret Reminiscències, publicat pel Centre Excusionista Puigcastellar, que evoca un episodi d’aquells dies.

 “Cap als anys seixanta a Santa Coloma, per Nadal i Sant Esteve, abans de dinar es bevia vermut a granel i es menjaven patates fregides i primes, de les que en aquells temps només es fregien i venien a les xurreries.  Les xurreries eren uns carruatges fets de fusta pintats de color carbassa i blanc amb quatre rodes de carro petites, amb ostentosos rètols com ara “La Imperial”. Durant l’estiu, rondaven per les festes majors i, a l’hivern, s’instal·laven fixes en algun espai lliure; la venda només la feien els diumenges i els dies de festa. A la rambla de Sant Sebastià, n’hi havia una amb molta clientela. El xurrer, que es feia el simpàtic i l’ocurrent, també era conegut per garrepa pels problemes que tenia amb la família, sobretot amb el sogre, que a la nit el feia dormir a la xurreria; quan obria al matí, el sogre marxava a escampar la boira. Aquell any 1962, per Nadal va fer una gran nevada i es van vendre moltes patates fregides; per a l’endemà es preveia també una bona venda. Hi havia llocs, com la rambla, on la neu havia arribat a un metre d’alçada o més. De bon matí, el xurrer, tot i la nevada, no va desistir d’anar a vendre. Es  va fer pas com va poder i anà a preparar la feina. Li va costar treure la neu de la porta de la xurreria i un cop oberta, quan va ser dintre, es trobà que el vell havia mort durant la nit. No s’ho va pensar dues vegades. Sense dir res a ningú, va fer rodolar el difunt congelat sota el taulell perquè no fos vist i aquell dia de Sant Esteve van vendre tantes o més patates fregides que el dia abans, el dia de Nadal. Ningú no en va saber res. Al cap d’un parell de dies van venir de la caserna de Sant Andreu un parell de tancs per obrir pas. Tot i així, durant molts dies no es va poder transitar amb vehicles pels carrers.  

“La nevada causa moltes fractures de cames i braços i més morts que els de costum. Els de la funerària de Can Garcia no donaven a l’abast, anaven per feina i no feien gaires preguntes. Els difunts els havien de portar quatre homes amb la caixa a pes. Casualment, en un d’aquests serveis, tot baixant per la rambla, un va relliscar, va desequilibrar els altres i van caure per terra, ells i la caixa. En Jaume de Can Garcia es va trencar una cama. Davant la impossibilitat de continuar, varen demanar a una de les cases amb pati i planta baixa que hi havia prop de la xurreria, si podien guardar el difunt, que ni coneixien, i que ja el vindrien a buscar quan poguessin. Així que el sogre del xurrer no va estar sol en la sempre freda desgràcia de la mort i en el gèlid trasllat al lloc definitiu…”

L’any 1962 es recordarà a la ciutat per dos esdeveniments meteorològics excepcionals: la riuada de setembre i la gran nevada de desembre, i de la darrera tothom en guarda un bon record, tot i el trasbals que va provocar.  

---

Més reportatges d’Albert Noguera 
sobre la història de Santa Coloma de Gramenet

· El Besòs, de la calma al ‘besosat’: quan el riu es desborda

· Can Peixauet, la masia del Raval

· Quan venien a Santa Coloma famílies de Barcelona a estiuejar

· La Casa dels Nins i la font d’en Manelic, dos emblemes colomencs

· Josep Alemany, l’arquitecte que va intentar una altra Santa Coloma