La Torre dels Frares, una masia lligada a la història colomenca i a Sant Jeroni de la Murtra

REPORTATGES

ALBERT NOGUERA

Anant per la carretera de la Roca segur que en més d’una ocasió ens haurà captivat el vell casalot de la Torre dels Frares. Avui es troba en un estat pèssim d’abandó que no fa honor a la importància que tingué segles enrere. La masia pertany al terme de Montcada, però part de les moltes terres que posseïa estaven en terme colomenc. El nom que s’ha popularitzat, el de la Torre dels Frares, li ve de quan va ser propietat –durant molts anys– dels frares del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. A la torre, els pagesos i parcers colomencs i vallesans anaven a pagar els delmes i els impostos. També és coneguda la torre de Montcada al segle XI i com a can Vestit, cognom d’una família que també en va ser propietària al segle XVIII.

De fet, però, la història ve encara de més lluny. Hi ha historiadors que suggereixen que al lloc de la Torre dels Frares es va edificar la primera església de Montcada, cap als segles XI i XII, basant-se en documents antics i en la presència, en alguns llenços del mur, d’opus spicatum, una tècnica constructiva pròpia del primer romànic amb què es col·locaven les pedres del mur en forma d’espiga o espina de peix. La presència a la façana de grans carreus de pedra ben treballats avalaria l’antigor de la construcció. Segons alguns historiadors, com Jaume Alcazar, la torre podria estar situada damunt o molt a prop de l’antiga parròquia de Santa Engràcia, documentada l’any 1067. En aquells anys les esglésies van actuar de centres d’atracció de nous poblaments i, segons alguns documents, a l’indret hi havia una vintena de cases que pot correspondre a la desapareguda Pobla Vella de Montcada, documentada al segle XI. Al segle XIV, el 1381, l’església es va traslladar a l’actual poble de Montcada i l’edifici antic va passar a mans del monestir de Sant Jeroni, establert en aquell segle a l’altre costat de la Vallençana.

UNA VELLA PROPIETAT DELS FRARES DE SANT JERONI
Venint de Santa Coloma, ens trobem una façana lateral i un petit portal des d’on s’accedeix a un primer pati on hi ha la façana principal de la casa. Està presidida per una gran porta dovellada i, al damunt, un malmès rellotge de sol i una fornícula on fa uns anys hi havia la imatge de Sant Jeroni. És un edifici aïllat, originalment de planta quadrada i que consta de planta baixa i dues plantes amb coberta a dues aigües de teula àrab. Es caracteritza per la senzillesa de les formes i per no tenir gaires elements decoratius, a excepció d’un malmès estucat imitant carreus. L’edifici aparenta un  petit convent, amb un alt mur que rodeja tota la parcel·la i que crea un ampli pati interior, amb un pou i tres arcs de mig punt amb dovelles ben treballades. Antigament, tenia una galeria coberta que conformava l’espai com una mena de claustre. El cos principal de l’edifici té planta en forma de ela. Adossades, hi ha diverses construccions enrunades que havien servit de quadres, de magatzems agrícoles i una capella. Cal destacar els poderosos contraforts que al costat de ponent sostenen les dues plantes de la casa. L’interior ha estat molt transformat en ser habitat per diverses famílies d’inquilins que van compartimentar-lo. Tot i això, encara es conserva la gran cuina, amb la imponent campana i els forns, així com altres estances espaioses a la planta baixa. Es conserven encara, en el pis superior, una galeria de cel·les i habitacions individuals de petites proporcions destinades a dormitoris dels frares, que presenten festejadors en les finestres d’un sol seient. També disposava d’una capella, de la qual avui només queda un gran arc de mig punt.

UN INDRET VISITAT PER BANDOLERS
En un angle de la casa, hi ha la torre, que va ser aixecada als segles XVI i XVII, com en moltes altres cases rurals, i que servia per defensar-se de la pirateria i el bandolerisme. De bandolers, en aquesta contrada, n’hi havien actuat bastants: començant per en Laiano «el bandoler colomenc», i un anomenat Baliarda, que el 1850 va sembrar el pànic per les masies de la contrada. La situació de la casa, a tocar del congost de Montcada, feia que fos un lloc adient perquè els lladres i bandolers assaltessin els viatgers que anaven o venien de Barcelona.

UNA FINCA AGRÍCOLA A LA CAPÇALERA DE LA VALLENÇANA
La finca de la Torre dels Frares estava en un indret privilegiat per a l’agricultura: amb el regadiu fèrtil a la vora del riu i una vinya als costers de la muntanya. Situada a la fondalada de la Vallençana, tenia una gran riquesa d’aigua. Encara ara, en unes feixes per sobre de la casa. S’hi pot contemplar una gran bassa construïda l’any 1730 per emmagatzemar l’aigua i fer moure el molí radicat en la mateixa torre.

Prop de la bassa es conserva l’enrajolat de l’era per batre els cereals, i fins fa uns anys es mantenien en bon estat els cubs i les premses del celler. Per fer-nos una idea dels terrenys i les pertinences de la torre, es pot llegir el següent text de 1823, sobre la subhasta de la finca: «El anuncio se divide en los cinco siguientes lotes: primero la casa con todas sus oficinas y la prensa, seis cuarteras de tierra de regadío. 24 de trigo y 246 de bosque, de las cuales 139 se hallan concedidas para plantar primeras cepas. Segundo, 80 cuarteras de bosque conocido como Puig Castellar, sito entre los torrentes de Quadras y de Boga. Tercero, 159 cuarteras de semilla de tierra de bosque conocido como bosch d’en Vilaró sito al lado del torrente de los Avellaners. Quinto, 60 cuarteras de cepas y 40 de yermas. Esta hacienda, alargándose por medio de los calendados bosques del monasterio de san Jeronimo.«

Al llarg del segle XIX, l’edifici fou propietat de Josep Carreres, veí de Barcelona, que utilitzava la masia com a casa d’estiueig i els seus boscos per a practicar la cacera. Al segle XX va ser adquirida per la família Figuerola.

UNA HISTÒRIA CONVULSA
Del 1511 hi ha documents que expliquen que Pere Sesolivelles obté la Torre dels Frares de Sant Jeroni, i que anys més tard el mateix monestir comença un plet per recuperar les propietats de les hereves de Sesolivelles, argumentant que ni la dona ni les filles estan reconegudes com a legals. Finalment, l’heretat va ser comprada per Benet Vestit que, en morir el 1547, va deixar-la en testament als monjos de Sant Jeroni. Va estar en propietat dels religiosos fins al 1823, any en què es va vendre en subhasta pública després de ser expropiada per l’estat.

Havent esclatat la guerra de 1640, la dels Segadors, s’esdevingué que dotze soldats castellans es refugiaren a la Torre de Montcada que era propietat dels monjos. Allí demanaren la protecció d’un frare, el qual, a través del bosc, va guiar-los fins a la Murtra. Al cap de mitja hora, el monestir fou atacat al crit de «Visca la terra i morin els traïdors». També van assaltar la Torre dels Frares… Anys més tard, durant la Guerra del Francès, va servir de presó i de caserna militar.

Ja en el segle XX, en iniciar-se la rebel·lió feixista contra la República, un grup d’oficials rebels dels quarters de Sant Andreu s’escaparen riu amunt fins a la Torre dels Frares, on foren encalçats i afusellats a la següent corba en direcció a Montcada. Encara s’hi alça un basament amb una creu. La història del casalot ha estat força convulsa fins fa ben poc. Inclús les murmuracions populars deien que a la casa s’hi havien trobat diversos esquelets emparedats, però, lluny de les elucubracions, cal dir que va servir de cementiri conventual de frares jerònims.

Els segles d’història d’aquest vell monument no mereixien acabar amb la desaparició d’aquest retall de paisatge medieval. El seu greu estat de deteriorament ha trobat un fre amb la constitució de la nova Associació Torre dels Frares-Can Vestit, que vol recuperar l’edifici patrimonial i el seu entorn i convertir-se en un referent de l’acció col·lectiva amb inquietuds socials, culturals i mediambientals per recuperar els seus camps i els seus espais naturals de manera respectuosa. El grup de joves té un acord amb la propietat per donar a conèixer la masia i vetllar perquè no es malmeti més. 

Actualment, està protegida i catalogada com a bé cultural d’interès local per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i entre els possibles usos podria esdevenir un equipament vinculat al Parc Natural de la Serra de Marina, ja que està situada en una de les seves estribacions. Sembla que la propietat i les institucions estan en vies d’arribar a un acord perquè passi a titularitat pública.

---

Més reportatges d’Albert Noguera 
sobre la història de Santa Coloma de Gramenet

· Els mercats de Santa Coloma

· 62 anys de la gran nevada del 62

· El Besòs, de la calma al ‘besosat’: quan el riu es desborda

· Can Peixauet, la masia del Raval

· Quan venien a Santa Coloma famílies de Barcelona a estiuejar