|
|
 No existeix contingut per a aquesta secció
|
|
DIETARI |
| |
|
2010
setembre
5, diumenge
Festa Major
Cartell de la Festa Major de 1977, la primera que vam organitzar els ciutadans / JPS
Ahir deia (al Dietari, vegeu la secció Prímula) que l’àgora grega és la imatge més suggestiva de la democràcia. Un espai físic, ben concret i delimitat, on es trobaven els ciutadans per dirimir les qüestions que afectaven la ciutat. El llibre explicava que perquè els grecs haguessin anat agafant consciència ciutadana, un dels elements de que es van valdre van ser les festes i els jocs olímpics.
Nosaltres, quan arriba la Festa Major, tenim l’oportunitat única i extraordinària de “veure” la ciutadania, abocada al carrer. Però si la celebració no té una ànima que identifiqui a la multitud, la festa es converteix en un macro-espectacle en lloc de ser la gran festa del poble. Anys enrere, quan la precarietat dels mitjans de comunicació aïllava els pobles i els pobles no s’havien “secularitzat”, la celebració del dia del patró o de la patrona de la parròquia era la culminació festiva d’un any de treball amb els seus diumenges. La festa major era la festa grossa de la “comunitat”, que ajuntava el vius i els morts, i el cel i la terra. Era la festa “total”.
Perquè festes com la nostra heretin l’antic esperit cohesiu, cal que la festa tingui ànima. Que la gent pugui mostrar amb orgull als familiars i amics de fora les coses maques que fa la seva ciutat, i que, fent-ho, disfrutin. Cal que la festa tingui caràcter i que els ciutadans se la facin seva. Sense el protagonisme ciutadà la nostra Festa Major cau en la rutina i més que la gran festa dels colomencs serà un macro-espectacle.
Fer de la Festa Major un tema de debat seria una manera de mirar-nos-la amb la consciència cívica amb què els grecs cuidaven les seves coses.
|
|
2, dijous
Roque Vidal i Albert Vilalta, benvinguts!
Roque Vidal i Albert Vilalta
Són molts mesos esperant la llibertat. El cas del segrest dels cooperants catalans, Roque Vidal i Albert Vilalta, és una mostra més de la bogeria del nostre món. Anaven en una caravana amb tones de material d’ajut per els països pobres. Una caravana pacífica i solidària que a més de alleujar el patiment de moltes persones, era un testimoni de solidaritat. Gent sacrificada i generosa que posen el seu goig en l’ajuda humanitària.
No sé si motius econòmics (segur que sí) o polítics (probablement també), ha dut a unes persones a segrestar-los i retenir-los tot aquest llarg temps d’espera. El fet és una prova del poc valor que es dóna a la vida humana. Mai el fi justifica els mitjans, menys quan aquests atempten contra la integritat i la llibertat d’algú.
M’imagino el patiment dels dos segrestats, la incertesa respecte del seu futur, la privació de llibertat, les condicions en què han hagut de viure. I el patiment de les seves famílies i amics. I de la gent de bona voluntat, que no pot comprendre com hi hagi persones i grups que siguin capaços de jugar amb la vida humana, per obtenir els seus fins (per legítims que poguessin ser!).És bo que ens alegrem pel retorn dels dos cooperants i que de manera especial ens n’alegrem per la de Roque Vidal, un nostre conciutadà.
La desgraciada aventura, però, enlloc de desanimar-nos ens ha d’esperonar encara més a exercir la solidaritat.
Calorassa
Diumenge, 22
Sota la dutxa, platja de Caldetes / JPS
El tema recorrent: el temps que fa, la calorassa d’aquests dies! Una calor enganxosa i molesta, no pots donar quatre passes sense que quedis amarat de suor. Un temps, d’altra banda, ben boig: érem al 15 d’agost i les pluges i la fresqueta feien pensar ja en el final d’estiu, com passava anys enrere. Recordo els campings a les Contioles, al Pirineu; arribats a mig agost, un bon dia plovia. Era el senyal que havíem de desmuntar es tendes de campanya perquè volia dir que l’estiu s’havia acabat.
Aquesta calor té aparellat un goig ben gran: la possibilitat de refrescar-nos sota l’aigua, a casa mateix. Tenir la dutxa i poder-te ficarsota l’aigua tantes vegades com arribes suat del carrer, és un plaer gens menystenible. Tant, que un no en sortiria mai, ho has de fer perquè saps que l’aigua és un bé escàs, però els minuts que hi ets et reconforten, i et deixen nou.
Jo, quan les persones que trobo pel carrer se’m queixen de la calor els parlo de la dutxa. Els contratemps es vencen i en converteixen en palanques de bones sensacions si sabem contraposa’ls-hi els gojos a què donen peu. I aquest de la dutxa el tenim sempre a mà, i és ben barat. ¿per què no l’assaborim en el pic de la calor, pensant-hi?
Flors en una finestra d’Azofra
El Camí de Sant Jaume quan deixa Nájera de seguida arriba a Azofra, on poble molt petit. El paisatge alterna els turons erms amb les vinyes i els camps de cereals. A l’estiu la calor és forta. Però , igual que en molts dels pobles pels que passa el Camí –generalment per la Calle Mayor- hi ha moltes flors a les finestres i als balcones. Flors senzilles que, cuidades amb amor, fan el miracle d’embellir la població. ¿No valdria la pena que a Santa Coloma aquest miracle tan senzill, però tan gratificant, es donés molt més? |
|
17, dimarts
Deixo Leyre
El Camino de Santiago està, en general, molt ben indicat. En les terres de la seva àrea d’influència té una gran imortància. El camí és una aventura, et permet descobrir paisatges i pobles nous, trobes monuments arquitectònic molt bonics, amb missatges colpidors, coneixes molta gent… i, sobretot, et trobes a tu mateix. Potser és la gràcia –en una altra mesura- de tots els camins. |
|
14, dissabte
Continua l'estiu
Penyal de la serralada de Leyre, a mitja muntanya de la qual es troba el monestir de Sant Savador / JPS
I us fem present que el nostre web segueix obert. A la secció Prímula cada dia hi trobareu el Dietari de Jaume P. Sayrach, aquests dies enviat des de Yesa, monestir de Sant Salvador de Leyre. Si voleu conèixer el lloc, cliqueu en el quadre del sumari que s’hi refereix, o aneu a la secció Pensament i Cultura. A la secció Fets viscuts hi trobareu una fitxa i fotografia del recorregut pel gran sender de Còrsega, de Manel Galgo.
Molt bons dies a tothom! |
|
9, dilluns
Vacances
Imatge refrescant de la bellíssima vall d’Añisclo, en ple Pirineu aragonès. Com aquest, n’hi ha molts de racons a prop de casa, o més lluny, sortides que ens permeten conèixer la natura i identificar-nos amb ella. Llocs que ens produeixen un gran plaer en els sentits i que ens eixamplen l’esperit. L’ordre i harmonia de la natura ens pacifica i fa l’ànima més gran. |
|
2, dilluns
Caminar
Sovint és al final d’un camí llarg i cansat que ens sorprèn un estany o un salt ’aigua, o una vista espectacular. És una de les lliços dels cammins. Per això el camí ha esdevingut la imatge de la vida. Qui fa camí quan torna a casa ho fa amb tot el que ha viscut. És l’argument de l’Odissea: com més llarga és la travessia més rica serà la nostra Itaca. |
|
29, dijous
Tres viatges
Nou tram del metro, que ens acosta a Badalona. Amb un sol bitllet, els tres viatgers fan tres viatges diferents, alhora. ¿Sabríeu dir quins són? I encara us n’oferim un quart: cliqueu a la secció Pensament i Cultura, i sabreu on us convidem a anar. En la foto hi ha un viatge comú a les tres noies: van de Badalona a l'estació de Can Peixauet. A més, cada una de les noies va un altre viatge: les que llegeixen, viatgn a través del llibre; la més allunyada, segueix els seus pensaments. El viage afegit és l'exposició del pintor Miquel Barceló. |
|
